Temps d'Educació
1r semestre 2025
  • Suport institucional:
  • Maria Rosa Buxarrais (directora de l’Institut de Desenvolupament Professional), Anna Villarroya (cap de la Secció de Publicacions), Silvia Burset (degana de la Facultat d’Educació), Concepció Amat Miralles (vicerectora de Política Docent), Pilar Delgado Hito (vicerectora de Política Acadèmica i Qualitat) i Raül Ramos Lobo (vicerector de Política d’Internacionalització)

  • Direcció:
  • Conrad Vilanou (Universitat de Barcelona)

  • Adjunt a direcció:
  • Àngel Pascual (Universitat de Barcelona)

  • Cap de Redacció:
  • Àngel Pascual (Universitat de Barcelona)

  • Compaginació i correcció de textos:
  • Zaida Mateo i Serveis Lingüístics de la UB

    Temps d’Educació proporciona accés immediat i gratuït al text complet dels articles, seguint els principis del moviment d’accés obert, segons els quals qualsevol persona pot llegir, descarregar, copiar, distribuir, imprimir, cercar o enllaçar el text complet dels articles, així com fer-ne ús en aplicacions d’indexació i de processament de dades, entre altres finalitats legítimes. Està subjecta a la llicència Creative Commons Reconocimiento-NoComercial 4.0 Internacional (CC BY-NC 4.0). Podeu consultar la llicència completa a::
    Licencia de Creative Commons

    La revista no es fa responsable de les idees i opinions expressades en els articles.

    Per a enviament d'articles, consulteu la pàgina de Normes de publicació.

    La revista es publica amb periodicitat semestral.

    Els originals són avaluats per dos experts externs a l’equip editorial experts en l’àrea de coneixement de la pedagogia, amb un sistema de revisió per parells i doble cec per tal d’assegurar l’anonimat d’autors i avaluadors. En el cas que es produeixi una disparitat de criteris en els dos informants, es demanarà una tercera avaluació a una persona externa a l’equip editorial. Un cop feta l’avaluació, l’autor rebrà la resposta de la direcció de la revista, tant si l’article ha estat rebutjat com si ha estat acceptat, i indicant-ne, si és el cas, els canvis necessaris i els suggeriments de millora que indiquen els informes, així com altres criteris editorials de la revista que calgui adaptar. El període de tramitació de l'avaluació no superarà els tres mesos. Si escau, l’autor podrà tornar a presentar l’original, que serà novament avaluat. Les seccions de Monografia, d’Estudis i Recerques i de Reflexions i Assaigs requereixen avaluació externa.

    La revista va destinada al públic interessat en la teoria i la praxi de la pedagogia, les ciències de l’educació i la formació en tots els àmbits i nivell, des d'un punt de vista reflexiu i científic.

    Els articles poden estar escrits en català, castellà, anglès, francès, portuguès i italià.

    Els autors que publiquen en aquesta revista estan d’acord amb els termes següents:
    1. Els autors conserven els drets d’autoria i atorguen a la revista el dret de primera publicació, amb l’obra disponible simultàniament sota una Llicència d’atribució de Creative Commons de Reconeixement-NoComercial, que permet compartir l’obra amb tercers, sempre que aquests en reconeguin l’autoria i la publicació inicial en aquesta revista.
    2. Els autors són lliures de fer acords addicionals independents per a la distribució no exclusiva de la versió de l’obra publicada a la revista (com ara la publicació en un dipòsit institucional), sempre que se’n reconegui la publicació inicial en aquesta revista.

    Dipòsit legal: B-23.289-2012
    ISSN: 2014-7627


 
 
MONOGRAFIA. Capitalisme, Digitalització i Educació
Renata Cecilia Estormovski 


Resum
Este estudio compara los discursos de transformación digital de las políticas brasileñas con los de otro tipo de actores nacionales y globales para identificar sus perspectivas sobre la enseñanza para el futuro. Un estudio exploratorio basado en el método de Análisis Crítico del Discurso, de Norman Fairclough, busca respuestas al problema de investigación: ¿cómo se relaciona el discurso de transformación digital difundido por las políticas públicas brasileñas con el de otro tipo de actores que buscan influir en la agenda educativa en términos de la enseñanza para el futuro? El análisis muestra cómo, más que discursos, los textos estructuran prácticas sociales, reafirmando imaginarios sociotécnicos elaborados por redes políticas de gobernanza digital, que insertan contextos educativos en procesos de privatización digital. Al hacerlo, explican las contradicciones entre las altas expectativas de digitalización de la enseñanza y las desigualdades que persisten en el desarrollo socio-histórico de Brasil, con la preocupación por las competencias digitales básicas impregnando los discursos nacionales.
Paraules clau: Políticas educativas, gobernanza digital de la educación, tecnosolucionismo educativo, enseñanza en la educación básica.

Recepció de l'original: 17/02/2025
Acceptació de l'article: 29/05/2025