Durant el regnat d’Isabel II (1833-1868) a la ciutat de Barcelona es va desenvolupar un procés d’industrialització i comercialització que conduí a l’apogeu d’una significativa classe mitjana i a la consolidació d’una cultura urbana de signe progressista. Tanmateix, en l’escenari de la conjuntura revolucionària europea i del pronunciament dels nacionalismes emergents, la burgesia liberal i catòlica barcelonina institucionalitzà modes educatius modernitzadors per garantir la protecció i el progrés de l’activitat economicoproductiva. En la creació dels primers col·legis particulars reservats a la formació de la nova classe dirigent, que va disposar dels millors mestres de la ciutat, es va incorporar la matèria de gimnàstica per atendre l’educació física i moral d’una nova generació de prohoms. Aquest estudi historicocrític treu a la llum aquestes institucions educatives de caràcter elitista i alguns dels primers professors de gimnàstica.