Les pandèmies, a més de posar en risc la vida humana, impliquen alteracions culturals, socials i econòmiques. Al segle XXI, amb l’ésser humà com a superior a tota l’espècie animal i creient-nos, gràcies als avenços, superiors a Déu, la COVID-19 ha tornat a posar de manifest diverses qüestions: la fragilitat de la vida humana, la divisió de classes, el control de la població, la restricció de llibertats o el poder del capitalisme, fet que ha alterat molts aspectes de la vida, i també l’educació. L’objectiu de l’aportació pretén reflexionar al voltant del canvi educatiu que suposa aquest nou món, amb un excés d’informació a la xarxa, una immediatesa en la recepció d’informacions i una situació en què sovint el docent i el discent no es troben únicament en un espai físic. Se centra l’estudi en l’educació postobligatòria, concretament en la formació professional. La metodologia s’ha basat en l’anàlisi de les aportacions de pensadors que tracten el fenomen de l’educació, acompanyat de fonts que analitzen el fet pandèmic. L’entorn dels instituts, juntament amb la normativa vigent i la creada arran de la COVID-19, ajuden a contex-tualitzar el marc teòric. Conclou que el professorat s’ha hagut de renovar, en l’àmbit tecnolò-gic, i això l’ha fet més competent, però més vulnerable i dependent. Apareix també una educació que, si bé ja treia el cap, ara ja ha quedat implantada: l’educació en línia. S’ha diluït tot un model de contacte físic, i ara es concep l’educació a través d’Internet, que no és neutra ni críti-ca, i sovint pretén influenciar l’individu per canviar conductes.