Monografia: Reflexions pedagògiques a propòsit d’una pandèmia
Rafel Argemí-Baldich és mestre i antropòleg. Estudiant de doctorat en el Departament de Mètodes d’Investigació i Diagnòstic en Educació, de la Universitat de Barcelona. ORCID: 0000-0001-6676-7026. Adreça electrònica: rargemba7@alumnes.ub.edu
Angelina Sánchez-Martí és doctora en Educació i Societat. Professora lectora Serra Húnter en el Departament de Pedagogia Aplicada, a la unitat de Mètodes d’Investigació i Diagnòstic en Educació, de la Universitat Autònoma de Barcelona. ORCID: 0000-0002-4719-4688. Adreça electrònica: ange-lina.sanchez@uab.cat
Jorge Luis Méndez-Ulrich és doctor en Psicologia. Professor lector en el Departament de Mètodes d’Investigació i Diagnòstic en Educació, de la Universitat de Barcelona. ORCID: 0000-0001-9718-0607. Adreça electrònica: jordi.mendez@ub.edu
Ana Belén Cano-Hila és doctora en Sociologia. Professora lectora Serra Húnter en el Departament de Sociologia, de la Universitat de Barcelona. ORCID: 0000-0003-3145-9466. Adreça electrònica: anabe-lencano@ub.edu
La COVID-19 ha generat una crisi sanitària sense precedents que ha tingut un impacte en el benestar i la salut mental, especialment per a infants i joves, que han experimentat les condicions més estrictes de confinament a la llar. Utilitzant dues onades d’una enquesta a Catalunya, analitzem, des de la perspectiva de famílies i representants legals, els efectes del confinament en el benestar subjectiu d’infants i joves amb diferents graus de discapacitat intel·lectual durant la pandèmia. Fem una anàlisi de variància amb mesures repetides i correlacions bivariables. Els resultats indiquen que els components afectius del benestar subjectiu van seguir patrons similars en infants i joves amb graus lleus o moderats i greus o profunds de discapacitat in-tel·lectual durant el període de confinament. La reducció de les mesures de confinament va augmentar els afectes positius. Un element clau en el benestar dels participants va ser la capa-citat d’entendre els motius del tancament, així com el nivell de suport social rebut i l’autoeficàcia dels seus familiars o tutors. En una situació de tancament, els infants i joves amb diferents graus de discapacitat intel·lectual desenvolupen mecanismes de protecció del benestar subjectiu mitjançant un procés d’homeòstasi basat en l’experiència d’afectes positius enfront de la crisi.