Temps d'Educació
2n semestre 2022
  • Suport institucional:
  • Maria Rosa Buxarrais (directora de l’Institut de Desenvolupament Professional–ICE), Mercedes Gracenea (cap de la Secció de Publicacions), Roser Boix (degana de la Facultat d’Educació), Concepció Amat Miralles (vicerectora de Política Docent), Pilar Delgado Hito (vicerectora de Política Acadèmica i Qualitat), Jordi Matas Dalmases (vicerector de Relacions Institucionals, Comunicació i Política Lingüística) i Raúl Ramos Lobo (vicerector de Política d’Internacionalització)

  • Direcció:
  • Conrad Vilanou (Universitat de Barcelona)

  • Adjunt a direcció:
  • Enric Prats (Universitat de Barcelona)

  • Cap de Redacció:
  • Àngel Pascual (Universitat de Barcelona)

  • Compaginació i correcció de textos:
  • Miquel Tormo, Cristina Fernández Lucena i Serveis Lingüístics de la UB

    Temps d’Educació està subjecta a la llicència Creative Commons Reconocimiento-NoComercial 4.0 Internacional (CC BY-NC 4.0). Podeu consultar la llicència completa a:
    Licencia de Creative Commons

    La revista no es fa responsable de les idees i opinions expressades en els articles.

    Per a enviament d'articles, consulteu la pàgina de Normes de publicació.

    La revista es publica amb periodicitat semestral.

    Els originals són avaluats habitualment per dos experts externs a la institució de l'autor/a en l’àrea de coneixement de la pedagogia, amb un sistema de revisió per parells i doble cec per tal d’assegurar l’anonimat d’autors i revisors. Quan sigui necessari, en produir-se una disparitat de criteris en els dos informants, es demanarà una tercera avaluació de l'article en qüestió a una persona externa a la institució de l'autor/a. Un cop feta l’avaluació, l’autor rebrà la resposta de la direcció de la revista, tant si l’article ha estat rebutjat com si ha estat acceptat, i indicant-ne, si és el cas, els canvis necessaris i els suggeriments de millora que indiquen els informes, així com altres criteris editorials de la revista que calgui adaptar. El període de tramitació de l'avaluació no superarà els tres mesos. Si escau, l’autor/a podrà tornar a presentar l’original, que serà novament avaluat.

    La revista va destinada al públic interessat en la teoria i la praxi de la pedagogia, les ciències de l’educació i la formació en tots els àmbits i nivell, des d'un punt de vista reflexiu i científic.

    Els articles poden estar escrits en català, castellà, anglès, francès, portuguès i italià.

    Els autors que publiquen en aquesta revista estan d’acord amb els termes següents:
    1. Els autors conserven els drets d’autoria i atorguen a la revista el dret de primera publicació, amb l’obra disponible simultàniament sota una Llicència d’atribució de Creative Commons de Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada, que permet compartir l’obra amb tercers, sempre que aquests en reconeguin l’autoria i la publicació inicial en aquesta revista.
    2. Els autors són lliures de fer acords addicionals independents per a la distribució no exclusiva de la versió de l’obra publicada a la revista (com ara la publicació en un dipòsit institucional), sempre que se’n reconegui la publicació inicial en aquesta revista.

    Dipòsit legal: B-23.289-2012
    ISSN: 2014-7627


 
 
Monografia: Reflexions pedagògiques a propòsit d’una pandèmia
Raúl Navarro Zárate es profesor del Departamento de Teoría e Historia de la Educación (THE) de la Facultad de Educación de la Universidad de Barcelona. Licenciado y doctor en Pedagogía. Las líneas de investigación en las que trabaja giran en torno a la antropología y la filosofía desde una perspectiva pedagógica. Miembro del GREPPS (Grup de Recerca en Pensament Pedagògic i Social). ORCID: 0000-0002-3608-9620 Dirección electrónica: r.navarro@ub.edu 


En aquest assaig es reflexiona al voltant d’una hipotètica desaparició de l’aula a partir de les condicions temporals i espacials de la pandèmia de la COVID-19. La hipòtesi és que no hi ha una desaparició de l’aula sinó una translació. Per això, el punt de partida situa una sèrie de reflexions sobre les implicacions i els significats de la necessitat d’instal·lar l’aula —entesa com a lloc i temps de separació de la vida quotidiana i productiva— a casa. La casa i l’escola com a llocs diferenciats s’han vist forçades a unificar-se i això ha produït efectes sobre els processos d’ensenyament i aprenentatge per la digitalització de l’ensenyament. A partir d’aquesta unificació, es planteja que ha existit una necessitat de reinventar la relació educativa des de la virtuali-tat.