Monografia: Reflexions pedagògiques a propòsit d’una pandèmia
Ferran Sánchez Margalef es professor associat de la Universitat de Barcelona (UB) del Departament de Teoria i Història de l’Educació, professor col·laborador de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) i professor-tutor de la Universidad Nacional de Educación a Distancia (UNED). Imparteix docència en assignatures de política, ètica, teoria de l’educació i pràctica educativa. La seva recerca està focalitzada en àrees com l’epistemologia educativa, la història i filosofia de l’educació o el transhumanisme, temàtica sobre la qual ha realitzat la tesi doctoral: Axiologia i Pedagogia en la cosmovisió transhumanista: una aproximació fenomenològica i hermenèutica. (2020). ORCID: 0000-0003-0887-2914. Adreça electrònica: ferran.sanchez@ub.edu
La COVID-19 no ha estat ni la primera pandèmia ni l’última a què la humanitat haurà de fer front. No obstant això, sí que ha estat la primera malaltia amb conseqüències potencialment mortals que s’ha estès pel globus terraqüi en plena era tecnològica, i que ha dotat el virus SARS-CoV-2 d’unes casuístiques úniques tenint en compte el context en què ha irromput. Tal com s’ha repetit tantes vegades, la pandèmia ha trastocat el tauler polític, econòmic i social d’arreu del globus. Les seves conseqüències són encara més difícils d’acotar. Tanmateix, sí que podem dibuixar en quin escenari ha tingut lloc la pandèmia i les seves repercussions més immediates. A continuació, s’analitzen i es discuteixen tres mirades, entrellaçades entre elles, com són la política, l’ètica i la pedagògica, en les quals el virus ja ha deixat la seva empremta.