Aquest monogràfic té la voluntat de vincular-se a la memòria de l’Escola del Mar i, per aquesta raó, pretén continuar fent-se a la mar, sense per això deixar de tenir presents les persones que no poden fugir d’ella, amb l’objectiu de continuar pensant i repensant la mar i l’atracció que aquesta ha despertat des d’una perspectiva històricoeducativa, tot posant èmfasi en els viatges, la circulació d’idees pedagògiques i la producció audiovisual de la qual ha estat objecte. En aquest sentit, pot afirmar-se el caràcter insòlit d’aquest monogràfic en el conjunt de la producció historiogràfica sobre educació. És evident que s’han fet i es fan moltes obres que parlen completament o parcialment sobre algun aspecte relacionat amb els discursos, les pràctiques i els interessos marítims que hagin pogut despertar-se des de l’educació. Bona prova d’això són les diverses publicacions que hi ha sobre l’Escola del Mar, els viatges d’estudis en creuers o els efectes beneficiosos de l’aigua de mar en la malmesa salut dels infants, entre d’altres. Tanmateix, aquest ha de ser un dels pocs –si no l’únic– monogràfic fet fins al dia d’avui amb la pretensió d’aplegar tot un seguit d’estudis que tractin l’interès pedagògic per la mar des d’una perspectiva històrica i que ho facin, a més, tot agombolant un conjunt d’autors que són referència en els seus respectius camps d’investigació.