Amb l’arribada a la presidència el 1946 de Juan Domingo Perón es va desenvolupar una política pública educativa de masses solidària amb l’acció del sistema escolar tradicional, articulant sentits conservadors amb noves formes de democratització. Es tractava d’una posada en escena de la centralitat de la infància com a agent polític, la qual es va articular amb la proliferació de recursos audiovisuals com a aliat per a la difusió de missatges propagandístic-partidaris. La cinematografia va ser pensada com a dispositiu d’entreteniment, informació, passatemps cultural i instrument educatiu. En aquest sentit s’inscriu la utilització del turisme social i de les colònies de vacances per part de l’Estat argentí, reflectint imatges dinàmiques sobre cossos en moviment al mar i al riu. S’analitzen els curtmetratges «Colonia de Vacaciones en Punta Lara» i «Magnífica iniciativa hecha realidad» (1950), i tres curtmetratges docuficcionals de propaganda en què es ressalta la política pública de viatges útils al mar.