Temps d'Educació
2n semestre 2023
  • Suport institucional:
  • Maria Rosa Buxarrais (directora de l’Institut de Desenvolupament Professional–ICE), Mercedes Gracenea (cap de la Secció de Publicacions), Silvia Burset (degana de la Facultat d’Educació), Concepció Amat Miralles (vicerectora de Política Docent), Pilar Delgado Hito (vicerectora de Política Acadèmica i Qualitat) i Markus González Beilfuss (vicerector de Política d’Internacionalització)

  • Direcció:
  • Conrad Vilanou (Universitat de Barcelona)

  • Adjunt a direcció:
  • Enric Prats (Universitat de Barcelona)

  • Cap de Redacció:
  • Àngel Pascual (Universitat de Barcelona)

  • Compaginació i correcció de textos:
  • Sofía Caballero i Serveis Lingüístics de la UB

    Temps d’Educació està subjecta a la llicència Creative Commons Reconocimiento-NoComercial 4.0 Internacional (CC BY-NC 4.0). Podeu consultar la llicència completa a:
    Licencia de Creative Commons

    La revista no es fa responsable de les idees i opinions expressades en els articles.

    Per a enviament d'articles, consulteu la pàgina de Normes de publicació.

    La revista es publica amb periodicitat semestral.

    Els originals són avaluats per dos experts externs a l’equip editorial experts en l’àrea de coneixement de la pedagogia, amb un sistema de revisió per parells i doble cec per tal d’assegurar l’anonimat d’autors i avaluadors. En el cas que es produeixi una disparitat de criteris en els dos informants, es demanarà una tercera avaluació a una persona externa a l’equip editorial. Un cop feta l’avaluació, l’autor rebrà la resposta de la direcció de la revista, tant si l’article ha estat rebutjat com si ha estat acceptat, i indicant-ne, si és el cas, els canvis necessaris i els suggeriments de millora que indiquen els informes, així com altres criteris editorials de la revista que calgui adaptar. El període de tramitació de l'avaluació no superarà els tres mesos. Si escau, l’autor podrà tornar a presentar l’original, que serà novament avaluat. Les seccions de Monografia, d’Estudis i Recerques i de Reflexions i Assaigs requereixen avaluació externa.

    La revista va destinada al públic interessat en la teoria i la praxi de la pedagogia, les ciències de l’educació i la formació en tots els àmbits i nivell, des d'un punt de vista reflexiu i científic.

    Els articles poden estar escrits en català, castellà, anglès, francès, portuguès i italià.

    Dipòsit legal: B-23.289-2012
    ISSN: 2014-7627


 
 
Monografia
Ocampo Ponce, Manuel 


Résumé
Les transformations que l’homme a opérées sur la nature pour surmonter sa précarité et construire un monde meilleur sont de plus en plus vastes. Il y a trois décennies, naissait un mouve-ment philosophique, scientifique et culturel connu sous le nom de transhumanisme, qui souti-ent que l’humanité, grâce à la technologie, sera capable de s’améliorer et de surmonter les limites imposées par sa nature. Cependant, tout le monde n’est pas d’accord sur le fait que ce que le transhumanisme propose comme « améliorations » le sont réellement, et il n’existe pas non plus de consensus sur le fait que l’humanité peut aller au-delà des limites de sa nature. Il n’existe pas non plus de consensus sur ce qu’est la nature et dans quelle mesure il est possible de la transformer, ni si cela est bien ou mal. Nous pensons donc que la philosophie classique et pérenne a quelque chose à apporter. Ce bref ouvrage vise à récupérer certains des fondements de la philosophie classique et pérenne que saint Thomas d’Aquin synthétise et développe, et qui peut guider une évaluation métaphysique du transhumanisme.
Mots-clé: Transhumanisme, extropianisme, posthumanisme, nature, perfection

Réception de l'original: 05/09/2023
Acceptation de l'article: 24/10/2023