Temps d'Educació
1r semestre 2023
  • Suport institucional:
  • Maria Rosa Buxarrais (directora de l’Institut de Desenvolupament Professional–ICE), Mercedes Gracenea (cap de la Secció de Publicacions), Silvia Burset (degana de la Facultat d’Educació), Concepció Amat Miralles (vicerectora de Política Docent), Pilar Delgado Hito (vicerectora de Política Acadèmica i Qualitat), Jordi Matas Dalmases (vicerector de Relacions Institucionals, Comunicació i Política Lingüística) i Raúl Ramos Lobo (vicerector de Política d’Internacionalització)

  • Direcció:
  • Conrad Vilanou (Universitat de Barcelona)

  • Adjunt a direcció:
  • Enric Prats (Universitat de Barcelona)

  • Cap de Redacció:
  • Àngel Pascual (Universitat de Barcelona)

  • Compaginació i correcció de textos:
  • Cristina Fernández, Sofía Caballero i Serveis Lingüístics de la UB

    Temps d’Educació està subjecta a la llicència Creative Commons Reconocimiento-NoComercial 4.0 Internacional (CC BY-NC 4.0). Podeu consultar la llicència completa a:
    Licencia de Creative Commons

    La revista no es fa responsable de les idees i opinions expressades en els articles.

    Per a enviament d'articles, consulteu la pàgina de Normes de publicació.

    La revista es publica amb periodicitat semestral.

    Els originals són avaluats habitualment per dos experts externs a la institució de l'autor/a en l’àrea de coneixement de la pedagogia, amb un sistema de revisió per parells i doble cec per tal d’assegurar l’anonimat d’autors i revisors. Quan sigui necessari, en produir-se una disparitat de criteris en els dos informants, es demanarà una tercera avaluació de l'article en qüestió a una persona externa a la institució de l'autor/a. Un cop feta l’avaluació, l’autor rebrà la resposta de la direcció de la revista, tant si l’article ha estat rebutjat com si ha estat acceptat, i indicant-ne, si és el cas, els canvis necessaris i els suggeriments de millora que indiquen els informes, així com altres criteris editorials de la revista que calgui adaptar. El període de tramitació de l'avaluació no superarà els tres mesos. Si escau, l’autor/a podrà tornar a presentar l’original, que serà novament avaluat. Totes les seccions requereixen avaluació.

    La revista va destinada al públic interessat en la teoria i la praxi de la pedagogia, les ciències de l’educació i la formació en tots els àmbits i nivell, des d'un punt de vista reflexiu i científic.

    Els articles poden estar escrits en català, castellà, anglès, francès, portuguès i italià.

    Dipòsit legal: B-23.289-2012
    ISSN: 2014-7627


 
 
MONOGRAFIA. AMB VEU PRÒPIA: LA CREACIÓ DE NARRATIVES DIGITALS PER A L’EDUCACIÓ
Cristina Galván-Fernández es pedagoga, máster en Ensenyament i Aprenentatge Digital y doctora en Educació i Societat. Miembro del Grup de Recerca Ensenyament i Aprenentatge Virtual. Profesora lectora del Departament Teoria i Història de l’Educació de la Universitat de Barcelona. ORCID 0000-0002-6354-4772. Dirección electrónica: cgalvan@ub.edu
Anna Martínez-Fernández es comunicadora audiovisual, màster en Intervencions Sòcioeducatives i directora de la Fundació Salut Alta (Badalona). ORCID 0000-0002-0295-4196. Dirección electrónica: marfe.anna@gmail.com
Ana María Sossa es consultora de empleo e igualdad en Daleph. Ingeniera en Telecomunicaciones con maestría en Entornos de Enseñanza y Aprendizaje mediados por Tecnologías Digitales y especialista en seguridad informática y en creación de contenido e-learning. ORCID 0000-0002-8736-9200. Dirección electrónica: a.sossa@daleph.com 


Dans le domaine de l’éducation, l’expression « récit numérique personnel » (personal digital storytelling) est liée à des stratégies, à des méthodologies et à des résultats associés à la compétence communicative, à la narration et à la subjectivité. Elle est également associée au terme « numérique », à ce que nous voyons à l’écran, ainsi qu’aux émotions et aux réflexions qu’il suscite en nous. L’utilisation pédagogique des récits numériques personnels varie en fonction des particularités de chaque contexte éducatif et, comme nous le verrons dans cette étude, de la relation éducative générée dans chacun des micro-contextes. Nous présentons un examen des différentes trajectoires dans trois contextes éducatifs différents: tout d’abord, dans le cadre d’une intervention dans l’enseignement secondaire obligatoire; puis dans le cadre d’une intervention auprès d’étudiants de master dans le domaine de l’éducation; et enfin, avec des adultes dans le cadre de l’éducation non formelle. L’étude conclut que les activités en classe qui permettent l’application de la méthodologie des récits numériques personnels favorisent la relation éducative en termes d’hospitalité et d’empathie avec les pairs et les éducateurs, ainsi que la pratique de la pédagogie du don et le développement de compétences spécifiques.