El present treball té com a objectius descobrir quins usos i actituds tenen vers la llengua catala-na, l’espanyola i l’anglesa els alumnes de primer i segon de Batxillerat d’un institut del districte de Nou Barris de Barcelona, el Barcelona Congrés, on més del 80% té el castellà com a primera llengua i la gran majoria és d’origen llatinoamericà. Tanmateix, es persegueix indagar com aquestes actituds, circumstàncies i una experiència d’aula innovadora duta a terme amb part de l’alumnat enquestat poden influir en el seu aprenentatge i ús de la llengua pròpia de Catalunya i a llarg termini en el seu èxit educatiu i integració social. S’ha recorregut a una metodologia quantitativa a través de dos qüestionaris. El primer d’ells inspirat en part en l’utilitzat per Hu-guet (2007), el qual, a la vegada, estava basat en un qüestionari sociolingüístic i d'actituds elabo-rat pel Servei d'Ensenyament de Català (SEDEC) i un segon qüestionari, dirigit només al grup d’alumnes de Literatura Catalana de modalitat amb qui es va dur a terme l’experiència d’aula. De l’estudi destaca la creixent actitud neutra, o indiferent, que aquesta nova generació d’origen immigrant, sobretot llatinoamericana, mostra majoritàriament cap a la llengua catalana. Valora més positivament i troba més útil l’anglès que no pas la llengua pròpia del país on viuen i on gran part ha nascut. El baix nivell de català posa en perill l’èxit educatiu i la integració social d’aquest alumnat, per la qual cosa es fa necessari prendre mesures estructurals que acabin amb la segregació escolar així com dur a terme propostes innovadores d’aprenentatge a peu d’aula.