Temps d'Educació
1r semestre 2022
- Consell editorial: Maria Rosa Buxarrais (directora de l’Institut de Desenvolupament Professional–ICE), Mercedes Gracenea (cap de la Secció de Publicacions), Roser Boix (degana de la Facultat d’Educació), Concepció Amat Miralles (vicerectora de Política Docent), Pilar Delgado Hito (vicerectora de Política Acadèmica i Qualitat), Jordi Matas Dalmases (vicerector de Relacions Institucionals, Comunicació i Política Lingüística) i Raúl Ramos Lobo (vicerector de Política d’Internacionalització)
- Direcció: Conrad Vilanou (Universitat de Barcelona)
- Cap de Redacció: Enric Prats (Universitat de Barcelona)
- Compaginació i correcció de textos: Miquel Tormo i Serveis Lingüístics de la UB
Temps d’Educació està subjecta a la llicència Creative Commons Reconocimiento-NoComercial 4.0 Internacional (CC BY-NC 4.0). Podeu consultar la llicència completa a:
La revista no es fa responsable de les idees i opinions expressades en els articles.
Per a enviament d'articles, consulteu la pàgina de Normes de publicació.
Els originals són avaluats habitualment per dos experts externs a la institució de l'autor/a en l’àrea de coneixement de la pedagogia, amb un sistema de revisió per parells i doble cec per tal d’assegurar l’anonimat d’autors i revisors. Quan sigui necessari, en produir-se una disparitat de criteris en els dos informants, es demanarà una tercera avaluació de l'article en qüestió a una persona externa a la institució de l'autor/a. Un cop feta l’avaluació, l’autor rebrà la resposta de la direcció de la revista, tant si l’article ha estat rebutjat com si ha estat acceptat, i indicant-ne, si és el cas, els canvis necessaris i els suggeriments de millora que indiquen els informes, així com altres criteris editorials de la revista que calgui adaptar. El període de tramitació de l'avaluació no superarà els tres mesos. Si escau, l’autor/a podrà tornar a presentar l’original, que serà novament avaluat.
La revista va destinada al públic interessat en la teoria i la praxi de la pedagogia, les ciències de l’educació i la formació en tots els àmbits i nivell, des d'un punt de vista reflexiu i científic.
La revista accepta originals en català, espanyol, i altres llengües d’ús acadèmic habitual en el nostre context.
Els autors que publiquen en aquesta revista estan d’acord amb els termes següents:
1. Els autors conserven els drets d’autoria i atorguen a la revista el dret de primera publicació, amb l’obra disponible simultàniament sota una Llicència d’atribució de Creative Commons de Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada, que permet compartir l’obra amb tercers, sempre que aquests en reconeguin l’autoria i la publicació inicial en aquesta revista.
2. Els autors són lliures de fer acords addicionals independents per a la distribució no exclusiva de la versió de l’obra publicada a la revista (com ara la publicació en un dipòsit institucional), sempre que se’n reconegui la publicació inicial en aquesta revista.
Dipòsit legal: B-23.289-2012
ISSN: 2014-7627
MONOGRAFIA: Pedagogia per a una memòria democràtica
Las bitácoras del Salón de Nunca Más de Granada: efectos transformadores de una escritura no mediada
Profesora asistente del Departamento de Psicología de la Universidad EAFIT. Estudió Psicología en la Univer-sidad de Antioquia (Colombia); es Mg. en Historia y Memoria, y Doctora en Ciencias Sociales de la Universidad Nacional de La Plata (Argentina). Sus intereses investigativos incluyen el análisis crítico del discurso, la identi-dad personal y colectiva, los vínculos entre arte y psicología y la memoria histórica del conflicto armado co-lombiano, especialmente desde la perspectiva narrativa. Dirección electrónica: mzulua12@eafit.edu.co
En Colombia, con sus carreteras precarias y sinuosas, la distancia entre lugares no se mide en kilómetros sino en horas. A casi dos de la ciudad de Medellín, reconocida como la segunda en importancia del país, queda Granada, un pueblo que no llega a los 10.000 habitantes y que, según datos del Centro Nacional de Memoria Histórica, registra alrededor de 2.500 víctimas, entre muertos, desaparecidos, mutilados por minas, agredidos sexualmente, secuestrados (CNMH, 2016, p. 19); esto sin contar con las víctimas de desplazamiento forzado. Junto a San Carlos y otros municipios del oriente antioqueño fue uno de los lugares más golpeados por la guerra entre distin-tos actores armados: las guerrillas del Ejército de Liberación Nacional (ELN) y las Fuerzas Armadas Revolucionarias de Colombia (FARC), el Ejército Nacional y dos bloques de las Autodefensas Unidas de Colombia (AUC). Entre las razones que expli-can el interés de este territorio por los actores armados están sus grandes riquezas hídricas, la fertilidad de sus tierras y el hecho de encontrarse conectados con corre-dores geográficos que llevan a regiones estratégicas.
< Torneu
