MONOGRAFIA: Pedagogia per a una memòria democràtica
Professor emèrit de la Càtedra Urban Education History de la University of Birmingham, School of Education i director del centre «Voices of War & Peace». Autor de diversos articles i llibres sobre racisme, educació i iden-titat, ha dut a terme diferents recerques en la cultura visual de l’educació i en història urbana de la infància. Director de la revista Paedagogica Historica. Ha comissionat diferents exposicions de temàtica educativa. Promotor de diferents recerques d’activisme a través de la història realitzades de manera col·laborativa, cen-tra l’atenció en com potenciar investigacions participades. Adreça electrònica: i.d.grosvenor@bham.ac.uk
Professora del Departament de Pedagogia de la Universitat de Vic – Universitat Central de Catalunya i mem-bre del GREUV (Grup de Recerca Educativa). S’ha especialitzat en les bases teòriques i històriques de la peda-gogia estètica, incidint en la recerca en fonts visuals i audiovisuals des de la perspectiva de la historia cultural i la memòria educativa com espai de construcció d’una cultura pública. Ha participat en diferents projectes na-cionals i internacionals d’investigació i ha coordinat diferents projectes vinculats a l’aprenentatge cultural. Ac-tualment és directora del Museu Virtual de Pedagogia (MUVIP) de la UVIC-UCC. Adreça electrònica: eula-lia@uvic.cat
La memòria compartida és una de les vies possibles que fiancen el poder fer una història sobre l’educació des dels principis de justícia social i el que podríem deno-minar com a història democràtica de la pedagogia. Una justícia social que permet crear i sostenir una societat justa i igualitària on cada persona és important, els seus drets són reconeguts i protegits i les decisions són preses de manera justa i honesta. En el seu centre es localitzen els principis d’equitat, accessibilitat, participació i drets. Una justícia social que és impossible sense que els poders funcionin imbuïts de l’obligació de servei i la implementació des de les agències públiques de polítiques de redistribució. Com a concepte, la justícia social s’ha legitimitat des de sempre per les ciències socials a través del desenvolupament de marcs d’anàlisis que permeten reunir dades objectives de les relacions entre individus i grups, la identificació de les desigualtats geogràfiques i la producció de solucions polítiques. A l’àrea de l’educació, el focus dels estudis rau en les desigualtats en la distribució de l’accés a l’educació impartida. Per pensar aquestes desigualtats, la història de l’educació apor-ta una perspectiva temporal que permet identificar els patrons d’emergència i la permanència de desigualtats i de les solucions polítiques proposades i desenvolu-pades en el transcurs de diferents períodes, col·laborant així amb les propostes de l’avui.