La memòria compartida és una de les vies possibles que fiancen el poder fer una història sobre l’educació des dels principis de justícia social i el que podríem deno-minar com a història democràtica de la pedagogia. Una justícia social que permet crear i sostenir una societat justa i igualitària on cada persona és important, els seus drets són reconeguts i protegits i les decisions són preses de manera justa i honesta. En el seu centre es localitzen els principis d’equitat, accessibilitat, participació i drets. Una justícia social que és impossible sense que els poders funcionin imbuïts de l’obligació de servei i la implementació des de les agències públiques de polítiques de redistribució. Com a concepte, la justícia social s’ha legitimitat des de sempre per les ciències socials a través del desenvolupament de marcs d’anàlisis que permeten reunir dades objectives de les relacions entre individus i grups, la identificació de les desigualtats geogràfiques i la producció de solucions polítiques. A l’àrea de l’educació, el focus dels estudis rau en les desigualtats en la distribució de l’accés a l’educació impartida. Per pensar aquestes desigualtats, la història de l’educació apor-ta una perspectiva temporal que permet identificar els patrons d’emergència i la permanència de desigualtats i de les solucions polítiques proposades i desenvolu-pades en el transcurs de diferents períodes, col·laborant així amb les propostes de l’avui.