TEMPS DE MEMÒRIA
Professora del Departament de Teoria i Història de l’Educació de la Facultat d’Educació de la Universitat de
Barcelona. Membre del GREPPS (Grup de Recerca en Pensament Pedagògic i Social). Aquest treball és fruït
de la Recerca «Pensament pedagògic i discursos educatius en la construcció europea cent anys després de
la Gran Guerra. Entre el passat i el futur». RecerCaixa, 2015 ACUP 00073. Una primera versió d’aquest text va
ser presentada al Seminari «Quan la pedagogia va marxar a l’exili: 80 anys després (1939-2019)», que va tenir
lloc el 24 de gener de 2019 a la Facultat d’Educació de la Universitat de Barcelona. Adreça electrònica: ivilafranca@ub.edu
Rememorar la figura de Margarida Comas, en el vuitanta aniversari de la pedagogia emigrant després de la Guerra Civil, és un honor i un deure alhora. Margarida Comas és possiblement la més rellevant científica espanyola de començaments del segle XX, tant per
la seva vàlua científica com per les seves innovadores aportacions a l’àmbit de l’educació
i de la pedagogia. A aquests mèrits, podríem afegir que, malgrat els signes del temps que
lamentablement va viure, fou una transhumanista avant la lettre