En el context educatiu és ben sabut que l’observació activa i l’anàlisi dels processos
d’aprenentatge dels estudiants és un element clau a l’hora de poder determinar l’eficàcia
i la viabilitat de la tasca docent. Per tant, fixar-nos en els nostres alumnes ens pot donar
moltes pistes d’allò que els professors fem reeixidament i dels àmbits on cal intervenir
per a aconseguir una millora. Precisament, fou en una de les sessions de l’assignatura de
Formació Literària, Lectura i Educació del Màster Universitari de Formació del Professorat
d’Educació Secundària Obligatòria que es posà sobre la taula una de les mancances de
l’alumnat a l’hora de treballar la literatura a l’aula, fet que, de seguida, sorgí un interès
especial atesa l’estreta relació que mantenia la problemàtica assenyalada amb la branca
literària en la qual havia recercat prèviament: com s’havia traslladat la característica ironia
dels relats breus de Quim Monzó a El perquè de tot plegat al seu homònim cinematogràfic
(Traver, 2019). Així doncs, la inquietud per a l’elaboració d’aquest treball sorgeix de la
perceptible preocupació d'alguns docents del fet que als adolescents d'avui en dia els
costa percebre i interpretar les expressions iròniques i satíriques que apareixen als relats
literaris.