A partir de l'anàlisi del cartell contra Paulo Freire, en una manifestació a favor de la destitució de la presidenta brasilera Dilma Roussef, aquest article pretén explicar el rebuig a aquest educador i a la seva proposta pedagògica. Sembla una iniciativa nova però no deixa de ser un retorn a vells problemes d’Amèrica Llatina explicitats pels estudis decolonials a la regió. Obres com les de Paulo Freire són revolucionàries al proposar una educació popular orientada a la transformació social. No és una tècnica, sinó una postura de respecte, solidaritat i reconeixement en l’altre d’allò que no coneixem. El moviment Escola sem Partido, l’objectiu del qual és acabar amb el suposat adoctrinament d’esquerres a les escoles, vigila el mestre i té Paulo Freire com el principal focus. Aquest article aborda, doncs, el caràcter ideològic i reforçador del status quo que defensa aquesta proposta.