La Universitat de Barcelona dels anys trenta (que esdevingué Universitat Autònoma de Barcelona a partir de 1933) va ser en molts sentits un excel·lent model d’Universitat. Les reformes modernitzadores que a molts nivells hi van implantar els seus governants des de pràcticament la proclamació de la República l’abril de 1931, i ben especialment des que el govern central concedí l’autonomia (amb importants competències) a la Facultat de Filosofia i Lletres al setembre d’aquest mateix any, van ser i han estat qualificades per tots els que les van viure o estudiar com d’un èxit esplèndid. Els canvis, inspirats en bona mesura en l’exemple de les universitats germàniques i anglosaxones del moment, van abastar tant el vessant de la modernització científica i docent com el de la catala-nització . En aquest terreny lingüístic s’aconseguí crear un model de convivència entre les llengües i cultures catalana i castellana també exemplar. Es portà a la pràctica la cooficialitat de les dues llengües, amb plena llibertat per als professors i alumnes d'em-prar qualsevol de les dues.