La llengua dels meus pares era el català. El català era la llengua familiar de ma mare: malgrat molts préstecs al castellà propis del franquisme, usava expressions populars molt expressives, amb moltes frases fetes. La llengua de la família del pare, en canvi, era el castellà/aragonès. La meva àvia paterna era de Terol. Va aprendre a llegir als vint anys, després d’una infantesa i adolescència d’explotació, i parlava un castellà d’Aragó amb alguns mots catalans. Amb ella comunicàvem en català i castellà. A Gràcia, vivíem en un entorn majoritàriament català: oncles i ties, veïnat, botigueres, serenos, artesans. Podríem dir que el català era la meva primera llengua, la que aprèn una criatura a l’entorn més pròxim.