Hi ha una qüestió prèvia a l’intent de parlar de la construcció d’Europa que em sembla important de destacar. Em refereixo a la pregunta mateixa per allò que és Europa. A la pregunta per la seva identitat, per allò que compartim les diferents nacions europees a allò que, en definitiva, ens permet parlar d’Europa. Metodològicament ens pot ser útil abordar aquesta qüestió per tal de comprendre quina és la contribució de l’humanisme a la construcció d’Europa, quin paper ha tingut i quines contradiccions ha originat.

A ningú se li escapa que aquesta no és per a res una qüestió fàcil. Tots sabem com és de complicat parlar duna mateixa identitat entre països tan distants i tan diferents com Rússia i Portugal o Grècia i Suècia o Sèrbia i Dinamarca. Són països amb llengües, històries, mentalitats i cultures molt distants. I això per motius diversos i molt complicats. I tanmateix és innegable que tots els països que he esmentat són països europeus.