L'avaluació de l'alumnat és una peça clau i fonamental del sistema educatiu per dos motius. D'una banda, compleix una funció social al ser un instrument de mesura de resultats que acredita i certifica si s'han aconseguit els objectius d'aprenentatge. L'avaluació proporciona informació objectiva, homogènia i comparable sobre el rendiment acadèmic dels alumnes, tenint així una important repercussió en la carrera professional dels estudiants. A la vegada, l'avaluació dels estudiants pot influir en les trajectòries dels professors i de les pròpies universitats. A tall d'exemple, el pla de finançament de les universitats catalanes contempla que una part d'aquest finançament depengui del rendiment acadèmic dels alumnes, és a dir, dels resultats de l'avaluació.
D'altra banda, l'avaluació té una dimensió individual al ser l'instrument més poderós del que disposen els professors per influir en l'aprenentatge dels estudiants. Com assenyalen Gibbs i Simpson (2009), un dels factors que més influeix en l'aprenentatge dels estudiants és què s'avalua i com s'avalua. Per exemple, basar l'avaluació en un únic examen final desenvolupa de forma especial la capacitat memorística a curt termini, però no assegura un aprenentatge fructífer a llarg termini.
És per tot això, que cal revisar tot el procediment de l'avaluació de l'aprenentatge, des dels seus objectius, seguint pels mètodes o estratègies i finalitzant amb els resultats.