Temps d'Educació
2n semestre 2016
  • Consell editorial:
  • Antoni Sans (director de l’Institut de Ciències de l’Educació); Roser Boix (degana de la Facultat d'Educació); Alba Ambròs Pallarés (vicerectora d’Estudiants i Política Lingüística); Amelia Díaz Álvarez (vicerectora de Docència); Lola Sánchez Aguilera (vicerectora d’Ordenació Acadèmica)

  • Direcció:
  • Conrad Vilanou (Universitat de Barcelona)

  • Cap de Redacció:
  • Enric Prats (Universitat de Barcelona)

  • Compaginació i correcció de textos:
  • Cristian Frutos i Serveis Lingüístics de la UB

    Temps d’Educació està subjecta a una llicència Creative Commons 3.0 de Reconeixement - No Comercial. Podeu consultar la llicència completa a: Licencia de Creative Commons
    Aquesta obra està sota una llicència de Creative Commons Reconeixement-NoComercial 4.0 Internacional.

    La revista no es fa responsable de les idees i opinions expressades en els articles.

    Per a enviament d'articles, consulteu la pàgina de Normes de publicació.

    Temps d’Educació realitza una avaluació dels articles pel sistema de doble cec per pars. La revista està indexada a RACD , CBUC (Universitats de Catalunya), Ulrich (Pro Quest), In-Recs (Universidad de Granada), CARHUS (Generalitat de Catalunya), ISOC (CSIC), Dialnet (Universidad de la Rioja), Latindex (UNAM, Mèxic), ERIH (European Science Foundation), Francis-Inist (CNRS), DOAJ (Open Access), Sociological Abstracts (Pro Quest, Bathesda), OEI (Estados Iberoamericanos), DICE (CSIC), MIAR (UB), RESH (CCHS) i REDINET (MECD).

    Dipòsit legal: B-23.289-2012
    ISSN: 2014-7627


 
 
MONOGRAFIA: L’ENSENYAMENT DE LES HUMANITATS: PERSPECTIVES DE FUTUR?
Joan Campàs Montaner i Joan Fuster-Sobrepere 


Resumen
El presente trabajo ofrece una visión de cuáles podrían ser los fundamentos conceptuales y didácticos de unas Humanidades para el siglo XXI. Se parte del modelo implantado en el siglo XIX, basado en la dicotomía formulada por Descartes separando cuerpo y mente, y se subrayan dos de las transformaciones sociales y políticas del último tercio del siglo XX: la necesidad de formación a lo largo de la vida, y el derrumbe de las certezas que ofrecían las ciencias y los metarrelatos. Explica como la sociedad del conocimiento incrementa, de hecho, el no-saber y como, en este contexto, el sistema educativo universitario debería formar a los futuros trabajadores del conocimiento. Los autores defienden que las Humanidades para el siglo XXI se deben construir a partir de la reflexión sobre problemas que conecten con el presente, que nos impliquen emocionalmente y que ayuden a tomar decisiones en este contexto de incertezas. Unas Humanidades que sustituyan la acumulación y mera difusión de información, por la interpretación probabilística de la diversidad, y que formen unos humanistas especialistas del sentido y de los saberes que producen significación. El artículo acaba con una reflexión sobre la necesidad de hibridar los currículums de ciencias y letras y el papel de las TIC en este proceso de enseñanza-aprendizaje.
Palabras clave: Formación a lo largo de la vida, navegación, sociedad del (des)conocimiento, paradigma de la complejidad, incerteza, probabilidad, aprendizaje, memoria de trabajo, memoria a largo plazo, reflexión, interpretación, emoción, TIC

Recepción del original: 14/03/2016
Aceptación del artículo: 21/07/2016