Temps d'Educació
2n semestre 2016
  • Consell editorial:
  • Antoni Sans (director de l’Institut de Ciències de l’Educació); Roser Boix (degana de la Facultat d'Educació); Alba Ambròs Pallarés (vicerectora d’Estudiants i Política Lingüística); Amelia Díaz Álvarez (vicerectora de Docència); Lola Sánchez Aguilera (vicerectora d’Ordenació Acadèmica)

  • Direcció:
  • Conrad Vilanou (Universitat de Barcelona)

  • Cap de Redacció:
  • Enric Prats (Universitat de Barcelona)

  • Compaginació i correcció de textos:
  • Cristian Frutos i Serveis Lingüístics de la UB

    Temps d’Educació està subjecta a una llicència Creative Commons 3.0 de Reconeixement - No Comercial. Podeu consultar la llicència completa a: Licencia de Creative Commons
    Aquesta obra està sota una llicència de Creative Commons Reconeixement-NoComercial 4.0 Internacional.

    La revista no es fa responsable de les idees i opinions expressades en els articles.

    Per a enviament d'articles, consulteu la pàgina de Normes de publicació.

    Temps d’Educació realitza una avaluació dels articles pel sistema de doble cec per pars. La revista està indexada a RACD , CBUC (Universitats de Catalunya), Ulrich (Pro Quest), In-Recs (Universidad de Granada), CARHUS (Generalitat de Catalunya), ISOC (CSIC), Dialnet (Universidad de la Rioja), Latindex (UNAM, Mèxic), ERIH (European Science Foundation), Francis-Inist (CNRS), DOAJ (Open Access), Sociological Abstracts (Pro Quest, Bathesda), OEI (Estados Iberoamericanos), DICE (CSIC), MIAR (UB), RESH (CCHS) i REDINET (MECD).

    Dipòsit legal: B-23.289-2012
    ISSN: 2014-7627


 
 
MONOGRAFIA: L’ENSENYAMENT DE LES HUMANITATS: PERSPECTIVES DE FUTUR?
Teresa Vallès Botey 


Resumen
Este artículo propone una respuesta a la pregunta sobre la función y orientación propias del grado en Humanidades. En este sentido, reafirmamos la confianza en la capacidad que tienen hoy las Humanidades de ser un motor de desarrollo humano y social, de forjar personas que sean ciudadanas comprometidas y profesionales del sector cultural. Entre las herramientas pedagógicas que favorecen las catarsis transformadoras de los alumnos, es necesario destacar la lectura de grandes obras de la tradición cultural. Como ejemplo analizaremos una versión contemporánea del mito de Antígona, La tumba de Antígona de María Zambrano, para ver como las Humanidades pueden aportar una reflexión sobre la identidad y el compromiso social de los estudiantes, además de darles un perfil profesional dentro del sector cultural.
Palabras clave: Humanidades, grandes libros, core texts, diálogo reflexivo, identidad y compromiso social, perfil profesional de los graduados en Humanidades, sectores profesionales relacionados con la cultura, La tumba de Antígona de María Zambrano

Recepción del original: 14/03/2016
Aceptación del artículo: 21/07/2016