Dossier. Música, societat i educació al segle XXI
Josep Gustems Carnicer: Doctor en Pedagogia i titulat superior de música. Professor titular de Didàctica de l’Expressió Musical a la Universitat de Barcelona. Línies d’investigació: música i emocions, música i símbol, aspectes psicopedagògics de l’educació musical, didàctica de la música. Adreça electrònica: jgustems@ub.edu
Diego Calderón Garrido: Doctor en Historia de l’Art i titulat superior de música. Professor de Didàctica de l’Expressió Musical a la Universitat de Barcelona. Línies d’investigació: música i educació informal i no formal, música moderna, di-dàctica de la música. Adreça electrònica: dcalderon@ub.edu
Caterina Calderón Garrido: Doctora en Psicologia. Professora lectora d’Avaluació Psicològica a la Universitat de Barcelona. Línies d’investigació: psicologia de la salut, estratègies d’afrontament, aspectes psicològics en educació musical, avaluació psicològica. Adreça electrònica: ccalderon@ub.edu

En les últimes dècades hem estat testimonis d’algunes notícies sobre les potencialitats formatives de la música. Algunes d’elles basades en el que s’anomena com efecte Mozart, cantaven lloances sobre els suposats beneficis de la pràctica i l’experiència musical. Algunes recerques empíriques mostraven correlacions estadístiques d’obtenció de mitjanes de notes elevades a l’escola amb pràctica musical extraescolar (Wetter, Koerner i Schwaninger, 2009). Aquests fets venien acompanyats d’un interès per explicar les aportacions de les anomenades «intel•ligències múltiples» i el Project Zero , que d’una o altra manera passarien d’un ensenyament basat en la intel•ligència com a constructe general (fonamentat sobretot per les llengües i les matemàtiques) a un ensenyament basat en competències, amb molta més diversitat temàtica, desplegat en l’àmbit de l’educació superior des del Pla Bolonya i aplicat en diferents lleis educatives dels estats avançats.