Temps d'Educació
2n semestre 2015
  • Consell editorial:
  • Antoni Sans (director de l’Institut de Ciències de l’Educació); Roser Boix (degana de la Facultat d'Educació); Gaspar Rosselló (vicerector de Política Acadèmica, Estudiants i Qualitat); Manel Viader (vicerector de Política Docent i Lingüística)

  • Direcció:
  • Conrad Vilanou (Universitat de Barcelona)

  • Cap de Redacció:
  • Enric Prats (Universitat de Barcelona)

  • Compaginació i correcció de textos:
  • Lara Longares i Serveis Lingüístics de la UB

    Temps d’Educació està subjecta a una llicència Creative Commons 3.0 de Reconeixement - No Comercial. Podeu consultar la llicència completa a: Licencia de Creative Commons
    Aquesta obra està sota una llicència de Creative Commons Reconeixement-NoComercial 4.0 Internacional.

    La revista no es fa responsable de les idees i opinions expressades en els articles.

    Per a enviament d'articles, consulteu la pàgina de Normes de publicació.

    Temps d’Educació realitza una avaluació dels articles pel sistema de doble cec per pars. La revista està indexada a RACD , CBUC (Universitats de Catalunya), Ulrich (Pro Quest), In-Recs (Universidad de Granada), CARHUS (Generalitat de Catalunya), ISOC (CSIC), Dialnet (Universidad de la Rioja), Latindex (UNAM, Mèxic), ERIH (European Science Foundation), Francis-Inist (CNRS), DOAJ (Open Access), Sociological Abstracts (Pro Quest, Bathesda), OEI (Estados Iberoamericanos), DICE (CSIC), MIAR (UB), RESH (CCHS) i REDINET (MECD).

    Dipòsit legal: B-23.289-2012
    ISSN: 2014-7627


 
 
Dossier
Jordi Brasó 


Resumen
Con la Escuela Nueva, en Cataluña, el uso pedagógico del juego toma mucha relevancia. Los maestros lo tendrán muy en cuenta en sus proyectos educativos. El estudio tiene por objeto el uso del juego por parte de uno de estos pedagogos: Pedro Vergés, que lo utilizará en la Escuela del Mar de la Barceloneta (1922-1938) y en las colonias de Vilamar de Calafell como recurso para la formación de los jóvenes. El análisis hermenéutico permite comprobar que en el modelo de Vergés se constatan unos ideales provenientes de las Public schools inglesas. El pedagogo trata los juegos motrices, pero también, como característica específica de su ideal, utiliza el ajedrez como un elemento más de la vida social en la escuela, útil para la formación de los futuros ciudadanos. El juego, a la vez, se practicará también en otros centros educativos de Cataluña, y su tratamiento será un reflejo de las políticas innovadoras, y de calidad que hubo a inicios del siglo XX en Cataluña.
Palabras clave: competición, ajedrez, escuela catalana, Escuela del Mar, Escuela Nueva, juegos organizados, Pedro Vergés, Thomas Arnold

Recepción del original: 15/09/2014
Aceptación del artículo: 23/07/2015