Temps d'Educació
1r semestre 2015
  • Consell editorial:
  • Antoni Sans (director de l’Institut de Ciències de l’Educació); Roser Boix (degana de la Facultat d'Educació); Gaspar Rosselló (vicerector de Política Acadèmica, Estudiants i Qualitat); Manel Viader (vicerector de Política Docent i Lingüística)

  • Direcció:
  • Conrad Vilanou (Universitat de Barcelona)

  • Cap de Redacció:
  • Enric Prats (Universitat de Barcelona)

  • Compaginació i correcció de textos:
  • Lara Longares i Serveis Lingüístics de la UB

    Temps d’Educació està subjecta a una llicència Creative Commons 3.0 de Reconeixement - No Comercial - Sense Obres Derivades. Podeu consultar la llicència completa a: http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/deed.ca

    La revista no es fa responsable de les idees i opinions expressades en els articles.

    Per a enviament d'articles, consulteu la pàgina de Normes de publicació.

    Temps d’Educació realitza una avaluació dels articles pel sistema de doble cec per pars. La revista està indexada a CARHUS (Generalitat de Catalunya), ISOC (CSIC), In-Recs (Universitat de Granada), Latindex (UNAM, Mèxic), Dialnet (Universitat de la Rioja), ERIH (European Science Foundation), Ulrich’s (ProQuest), FRANCIS-INIST (Institut de l'Information Scientique et Technique-CNRS), SOCIOLOGICAL ABSTRACTS (ProQuest LLC, Bethesda).

    Dipòsit legal: B-23.289-2012
    ISSN: 2014-7627


 
 
Reflexions i assaigs
Professor del Departament de Pedagogia de la Universitat de Girona. Actualment és director de la revista Perspectiva Escolar, que edita l'A.M. Rosa Sensat i, amb anterioritat, ha fet de mestre d'escola. Els seus pro-jectes i publicacions es centren en la formació de professionals de l'educació i en l'educació intercultural. 


El Tema General de la 49a Escola d’Estiu de Rosa Sensat (juliol de 2014) duia per títol «La societat canvia. I l’escola?». I entre els eixos d’anàlisi i de debat que proposava hi havia la digitalització, la neurociència, el compromís social i l’espiritualitat: quatre bons arguments en clau de futur!
Com explica Enric Prats (Prats, 2013), les tecnologies han arribat per quedar-se i l’escola no pot restar-ne al marge: i és que no es tracta d’un recurs didàctic més, sinó d’un canvi substantiu de la gramàtica escolar. Si el problema central de la institució escolar ha estat fins fa pocs anys la selecció i la transmissió del coneixement, ara hi haurem d’afegir la seva gestió i organització i, encara més, la creació de nous sabers per part dels mateixos estudiants.
Que viurem en un entorn digitalitzat sembla força indiscutible, que molts serveis, informacions i tràmits només seran accessibles a través de la xarxa és un camí que ja hem començat a recórrer. Internet, les plataformes digitals i les xarxes socials no són només una base inesgotable de dades, sinó un espai de comunicació i intercanvi, per a la col•laboració i l’acció. És en aquest nou context social i simbòlic on es du a terme el procés de socialització de les generacions joves en la major part dels països del món, de manera que sorgeixen nous estils de vida, noves formes d’aprenentatge, d’expressió i d’acció, i també dèficits i necessitats relativament inusuals fins ara (Pérez, 2012).