El Tema General de la 49a Escola d’Estiu de Rosa Sensat (juliol de 2014) duia per títol «La societat canvia. I l’escola?». I entre els eixos d’anàlisi i de debat que proposava hi havia la digitalització, la neurociència, el compromís social i l’espiritualitat: quatre bons arguments en clau de futur!
Com explica Enric Prats (Prats, 2013), les tecnologies han arribat per quedar-se i l’escola no pot restar-ne al marge: i és que no es tracta d’un recurs didàctic més, sinó d’un canvi substantiu de la gramàtica escolar. Si el problema central de la institució escolar ha estat fins fa pocs anys la selecció i la transmissió del coneixement, ara hi haurem d’afegir la seva gestió i organització i, encara més, la creació de nous sabers per part dels mateixos estudiants.
Que viurem en un entorn digitalitzat sembla força indiscutible, que molts serveis, informacions i tràmits només seran accessibles a través de la xarxa és un camí que ja hem començat a recórrer. Internet, les plataformes digitals i les xarxes socials no són només una base inesgotable de dades, sinó un espai de comunicació i intercanvi, per a la col•laboració i l’acció. És en aquest nou context social i simbòlic on es du a terme el procés de socialització de les generacions joves en la major part dels països del món, de manera que sorgeixen nous estils de vida, noves formes d’aprenentatge, d’expressió i d’acció, i també dèficits i necessitats relativament inusuals fins ara (Pérez, 2012).