Temps d'Educació
1r semestre 2015
  • Consell editorial:
  • Antoni Sans (director de l’Institut de Ciències de l’Educació); Roser Boix (degana de la Facultat d'Educació); Gaspar Rosselló (vicerector de Política Acadèmica, Estudiants i Qualitat); Manel Viader (vicerector de Política Docent i Lingüística)

  • Direcció:
  • Conrad Vilanou (Universitat de Barcelona)

  • Cap de Redacció:
  • Enric Prats (Universitat de Barcelona)

  • Compaginació i correcció de textos:
  • Lara Longares i Serveis Lingüístics de la UB

    Temps d’Educació està subjecta a una llicència Creative Commons 3.0 de Reconeixement - No Comercial - Sense Obres Derivades. Podeu consultar la llicència completa a: http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/deed.ca

    La revista no es fa responsable de les idees i opinions expressades en els articles.

    Per a enviament d'articles, consulteu la pàgina de Normes de publicació.

    Temps d’Educació realitza una avaluació dels articles pel sistema de doble cec per pars. La revista està indexada a CARHUS (Generalitat de Catalunya), ISOC (CSIC), In-Recs (Universitat de Granada), Latindex (UNAM, Mèxic), Dialnet (Universitat de la Rioja), ERIH (European Science Foundation), Ulrich’s (ProQuest), FRANCIS-INIST (Institut de l'Information Scientique et Technique-CNRS), SOCIOLOGICAL ABSTRACTS (ProQuest LLC, Bethesda).

    Dipòsit legal: B-23.289-2012
    ISSN: 2014-7627


 
 
Monografia. Exploracions pedagògiques i altres pedagogies.
Jon Igelmo Zaldívar 


Resumen
En la última década se puede constatar un creciente interés por parte de la comunidad académica de la pedagogía en estudiar las prácticas pedagógicas que, partiendo de un rechazo frontal del marco educativo institucional oficial, buscan formas de organización a partir de las cuales desarrollar espacios y tiempos alternativos de educación, enseñanza y aprendizaje. Entre estas prácticas una alternativa que destaca es la de los padres y madres que optan por educar en el hogar a sus hijos e hijas. La capacidad organizativa cada vez más compleja es una muestra del creciente número de familias que deciden que sus hijos no participen de la educación escolar. Teniendo en mente esta situación, se desarrolla a continuación un acercamiento a las diferentes perspectivas teóricas que se encuentran presentes dentro de esta alternativa pedagógica. El objetivo es estudiar la corriente pedagógica del unschooling, que si bien nace a la sombra del movimiento del homeschooling, posee un recorrido histórico y un fundamento teórico particular que merecen ser considerados y analizados.
Palabras clave: unschooling, homeschooling, John Holt, pedagogía subalterna, alternativas pedagógicas

Recepción del original: 10/01/2015
Aceptación del artículo: 08/04/2015