Temps d'Educació
2n semestre 2014
  • Consell Editorial:
  • Antoni Sans (director de l’Institut de Ciències de l’Educació); Anna Escofet (degana de la facultat d'Educació); Gemma Fonrodona (vicerectora d’Estudiants i Política Lingüística); Manel Viader (vicerector de Política Docent)

  • Direcció:
  • Conrad Vilanou (Universitat de Barcelona)

  • Cap de Redacció:
  • Enric Prats (Universitat de Barcelona)

    Temps d’Educació està subjecta a una llicència Creative Commons 3.0 de Reconeixement - No Comercial - Sense Obres Derivades. Podeu consultar la llicència completa a: http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/deed.ca

    La revista no es fa responsable de les idees i opinions expressades en els articles.

    Per a enviament d'articles, consulteu la pàgina de Normes de publicació.

    Temps d’Educació realitza una avaluació dels articles pel sistema de doble cec per pars. La revista està indexada a CARHUS (Generalitat de Catalunya), ISOC (CSIC), In-Recs (Universitat de Granada), Latindex (UNAM, Mèxic), Dialnet (Universitat de la Rioja), ERIH (European Science Foundation), Ulrich’s (ProQuest), FRANCIS-INIST (Institut de l'Information Scientique et Technique-CNRS), SOCIOLOGICAL ABSTRACTS (ProQuest LLC, Bethesda).

    Dipòsit legal: B-23.289-2012
    ISSN: 2014-7627


 
 
Monografia. Crisi, vulnerabilitat i nous imaginaris socials
Marina Garcés 


Resumen
Este artículo propone una mirada crítica sobre la realidad educativa actual capaz de superar dos de los problemas clásicos de la crítica educativa: la impotencia de las posiciones utópicas y la de las miradas pedagógicas que sólo se mueven dentro de los cauces de las reformas posibles dentro del sistema educativo. Proponemos ir del sistema educativo a la experiencia del aprendizaje y de los movimientos pedagógicos a una educación en movimiento, partiendo de un análisis crítico de Rousseau y Nietzsche como referentes de la crítica antiinstitucional y de la utopía pedagógica. De la mano de El aula desierta de Concha Fernández Martorell y de algunos trabajos de Paolo Virno, hacemos un diagnóstico sobre las transformaciones de la escuela bajo el proyecto neoliberal y su correspondencia con las transformaciones del mundo del trabajo y de la subjetividad capitalista, y retomamos planteamientos de Fernand Deligny sobre la idea de «balsa». La escuela no está sola, es la conclusión.
Palabras clave: educación, institución, utopía, crítica, Paolo Virno, Fernand Deligny, Concha Fernández Martorell

Recepción del original: 20/04/2014
Aceptación del artículo: 21/07/2014