Temps d'Educació
1r semestre 2014
  • Consell Editorial:
  • Antoni Sans (director de l’Institut de Ciències de l’Educació); Anna Escofet (degana de la Facultat de Pedagogia); Albert Batalla (degà de la Facultat de Formació del Professorat); Gemma Fonrodona (vicerectora d’Estudiants i Política Lingüística); Manel Viader (vicerector de Política Docent)

  • Direcció:
  • Conrad Vilanou (Universitat de Barcelona)

  • Cap de Redacció:
  • Enric Prats (Universitat de Barcelona)

    Temps d’Educació està subjecta a una llicència Creative Commons 3.0 de Reconeixement - No Comercial - Sense Obres Derivades. Podeu consultar la llicència completa a: http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/deed.ca

    La revista no es fa responsable de les idees i opinions expressades en els articles.

    Per a enviament d'articles, consulteu la pàgina de Normes de publicació.

    Temps d’Educació realitza una avaluació dels articles pel sistema de doble cec per pars. La revista està indexada a CARHUS (Generalitat de Catalunya), ISOC (CSIC), In-Recs (Universitat de Granada), Latindex (UNAM, Mèxic), Dialnet (Universitat de la Rioja), ERIH (European Science Foundation), Ulrich’s (ProQuest), FRANCIS-INIST (Institut de l'Information Scientique et Technique-CNRS), SOCIOLOGICAL ABSTRACTS (ProQuest LLC, Bethesda).

    Dipòsit legal: B-23.289-2012
    ISSN: 2014-7627


 
 
Dossier. Sobre els orígens de la modernitat pedagògica: Montaigne, Descartes i Rousseau
Universitat de Barcelona 


L'any 2012 es va commemorar el tercer centenari del naixement de Jean Jacques Rousseau (1712-1778) que ha estat considerat, amb la publicació de l'Emili (1762), el punt de partida de la modernitat pedagògica. De fet, no es tracta d'una qüestió menor atès que hi ha autors que consideren que aquest no va ser un bon naixement per a la Pedagogia. És ben cert que no és un clam general, ni tampoc una opinió comunament acceptada. Amb tot, paga la pena recordar que en aquesta mateixa revista vam publicar (núm. 35, segon semestre de 2008) l'article de Javier Pamparacuatro Martín «Aspectes i innovacions pedagògics de Port-Royal: “La logique ou l'art de penser” i la “Grammaire générale et raisonnéé”» on es palesava la importància, sovint oblidada, del programa educatiu de Port-Royal. En aquella ocasió, l'autor constatava que mentre la pedagogia rousseauniana es troba subjacent a molts sistemes educatius occidentals, la tradició pedagògica de Port-Royal ha quedat bandejada. Concloïa el següent: «L'oposició entre un sistema educatiu, ja desaparegut, i un altre, que va gaudir d'enorme influència, podria constituir el tema de posteriors investigacions» (p. 164).