Monografia. La resiliència, forjant els temps de les possibilitats
Francesc Bosch Gras, Emili Martín Huerta, Isabel Montiel Dacosta i Liria Román López
Resum
El tema que ens ocupa en aquest treball ens porta a reflexionar sobre els aspectes i factors en què se sustenta el procés resilient. Des del punt de vista educatiu i terapèutic, veiem la resiliència com una eina essencial i de gran importància per treballar en l'àmbit de la salut mental. A través del suport dels professionals, acompanyant processos de resiliència, els nois i les noies poden aprendre a superar i afrontar traumes, dificultats i reptes que van configurant les seves vides. La visió i vivència que ens aporta la tasca diària a l'hospital de dia permet enquadrar i entendre el procés resilient en tots els seus prismes. Iniciem l'article abordant el concepte de l'amor com a vincle afectiu, el de la tolerància a la frustració, el de l'humor i el del teixit social com a eixos vertebradors del procés. Continuem amb una intervenció educativo-terapèutica a partir d'un cas clínic real i finalitzem amb una reflexió social, on s'esdevé la nostra tasca professional.
Paraules clau: resiliència, amor, humor, teixit social, frustració, hospital de dia, adolescents, salut mental
Recepció de l'original: 06/07/2013
Acceptació de l'article: 18/09/2013