Temps d'Educació
2n semestre 2013
  • Consell Editorial:
  • Antoni Sans (director de l’Institut de Ciències de l’Educació); Anna Escofet (degana de la Facultat de Pedagogia); Albert Batalla (degà de la Facultat de Formació del Professorat); Gemma Fonrodona (vicerectora d’Estudiants i Política Lingüística); Manel Viader (vicerector de Política Docent)

  • Direcció:
  • Conrad Vilanou (Universitat de Barcelona)

  • Cap de Redacció:
  • Enric Prats (Universitat de Barcelona)

    Temps d’Educació està subjecta a una llicència Creative Commons 3.0 de Reconeixement - No Comercial - Sense Obres Derivades. Podeu consultar la llicència completa a: http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/deed.ca

    La revista no es fa responsable de les idees i opinions expressades en els articles.

    Per a enviament d'articles, consulteu la pàgina de Normes de publicació.

    Temps d’Educació avalua els articles pel sistema de doble cec per pars. La revista està indexada a Raco, CBUC (Universitats de Catalunya), Ulrich (Pro Quest), In-Recs (Universitat de Granada), CARHUS (Generalitat de Catalunya), ISOC (CSIC), Dialnet (Universitat de la Rioja), Latindex (UNAM, Mèxic), ERIH (European Science Foundation), Francis-Inist (CNRS), DOAJ (Open Access), Sociological Abstracts (Pro Quest, Bathesda), OEI (Estados Iberoamericanos), DICE (CSIC), MIAR (UB), RESH (CCHS) i REDINET (MECD).

    Dipòsit legal: B-23.289-2012
    ISSN: 2014-7627


 
 
Notes de lectura
Ricard Huerta 


Diuen que «a València xafes a terra i surt un clarinetista». Aquesta expressió de caire popular il·lustra adequadament el que revisem en la present ressenya: que el moviment corporatiu de les societats musicals valencianes s'ha convertit en un marcat referent d'ordre social, cultural i educatiu del nostre país. Jo mateix sóc músic, clarinetista, i vaig començar a aprendre de música als vuit anys, a l'escola d'educands de la banda del meu poble. Posteriorment vaig estudiar al Conservatori de Música, i després d'acabar la carrera vaig exercir com a docent al Conservatori, al mateix temps que continuava la meua relació com a músic amb la banda, en un moment d'eclosió de l'ensenyament musical que va culminar amb la incorporació de professorat especialista en música a l'Educació Primària, provocant un auge dels estudis de Mestre en Educació Musical. Les darreries del segle XX van impulsar un protagonisme destacat pel que fa a la presència de la música a l'escola. Però tota aquesta història va tindre un punt de partida, a les darreries del segle XIX. És sobre aquest inici del moviment associacionista musical valencià que ens parla el llibre.