Temps d'Educació
2n semestre 2013
  • Consell Editorial:
  • Antoni Sans (director de l’Institut de Ciències de l’Educació); Anna Escofet (degana de la Facultat de Pedagogia); Albert Batalla (degà de la Facultat de Formació del Professorat); Gemma Fonrodona (vicerectora d’Estudiants i Política Lingüística); Manel Viader (vicerector de Política Docent)

  • Direcció:
  • Conrad Vilanou (Universitat de Barcelona)

  • Cap de Redacció:
  • Enric Prats (Universitat de Barcelona)

    Temps d’Educació està subjecta a una llicència Creative Commons 3.0 de Reconeixement - No Comercial - Sense Obres Derivades. Podeu consultar la llicència completa a: http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/deed.ca

    La revista no es fa responsable de les idees i opinions expressades en els articles.

    Per a enviament d'articles, consulteu la pàgina de Normes de publicació.

    Temps d’Educació avalua els articles pel sistema de doble cec per pars. La revista està indexada a Raco, CBUC (Universitats de Catalunya), Ulrich (Pro Quest), In-Recs (Universitat de Granada), CARHUS (Generalitat de Catalunya), ISOC (CSIC), Dialnet (Universitat de la Rioja), Latindex (UNAM, Mèxic), ERIH (European Science Foundation), Francis-Inist (CNRS), DOAJ (Open Access), Sociological Abstracts (Pro Quest, Bathesda), OEI (Estados Iberoamericanos), DICE (CSIC), MIAR (UB), RESH (CCHS) i REDINET (MECD).

    Dipòsit legal: B-23.289-2012
    ISSN: 2014-7627


 
 
Notes de lectura
Jordi Garcia i Farrero 


Després de conèixer els resultats oficials de l'avaluació PISA (Programme for International Students Assessment) del 2012, tot seguit ressenyem un llibre que, sense cap mena de dubte, manté una clara relació amb aquest programa i d'altres que tinguin propòsits semblants (PIRLS, TIMSS, etc.). D'acord amb aquest plantejament, no ens pot estranyar que l'obra L'educació, una qüestió d'estat del professor Enric Prats pretengui descriure i interpretar els elements més importants que configura un sistema educatiu com el nostre des d'una perspectiva internacionalizadora o globalitzadora però, en aquesta ocasió, més aviat restringida al panorama europeu.
Es pot intuir, doncs, que estem davant d'un text que forma part d'aquella àrea de coneixement anomenada, recentment, pedagogia internacional. Paga la pena recordar que aquests estudis, els quals intenten donar a conèixer tot allò què passa al món en clau educativa, neixen sota el deixant de la pedagogia comparada (Jullien de París, Schneider, Hessen, Kandel, Hans, Bereday, Noah) i són producte de l'evolució de la universitat (Espai europeu d'educació superior, 2009) que, com és ben conegut per tothom, ha suposat canvis importants en la docència universitària i en la manera d'estudiar l'educació des d'una òptica comparada. A pesar de la seva incipient trajectòria, és avinent recordar que la pedagogia internacional cada cop té més presència en la recerca educativa a causa de l'existència de més estudis que utilitzen aquest epígraf i que autors com el del llibre que ara ens ocupa s'ha presentat en qualitat de professor d'aquesta disciplina en les darreres entrevistes que ha concedit (TV3, Catalunya Ràdio, La Xarxa i altres).