Temps d'Educació
2n semestre 2013
  • Consell Editorial:
  • Antoni Sans (director de l’Institut de Ciències de l’Educació); Anna Escofet (degana de la Facultat de Pedagogia); Albert Batalla (degà de la Facultat de Formació del Professorat); Gemma Fonrodona (vicerectora d’Estudiants i Política Lingüística); Manel Viader (vicerector de Política Docent)

  • Direcció:
  • Conrad Vilanou (Universitat de Barcelona)

  • Cap de Redacció:
  • Enric Prats (Universitat de Barcelona)

    Temps d’Educació està subjecta a una llicència Creative Commons 3.0 de Reconeixement - No Comercial - Sense Obres Derivades. Podeu consultar la llicència completa a: http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/deed.ca

    La revista no es fa responsable de les idees i opinions expressades en els articles.

    Per a enviament d'articles, consulteu la pàgina de Normes de publicació.

    Temps d’Educació avalua els articles pel sistema de doble cec per pars. La revista està indexada a Raco, CBUC (Universitats de Catalunya), Ulrich (Pro Quest), In-Recs (Universitat de Granada), CARHUS (Generalitat de Catalunya), ISOC (CSIC), Dialnet (Universitat de la Rioja), Latindex (UNAM, Mèxic), ERIH (European Science Foundation), Francis-Inist (CNRS), DOAJ (Open Access), Sociological Abstracts (Pro Quest, Bathesda), OEI (Estados Iberoamericanos), DICE (CSIC), MIAR (UB), RESH (CCHS) i REDINET (MECD).

    Dipòsit legal: B-23.289-2012
    ISSN: 2014-7627


 
 
Estudis i recerques
Universitat de Barcelona 


Introducció
Al llarg de la història, la societat ha encarregat dues funcions molt clares a l'escola. El primer que se li exigeix és que transmeti continguts als seus educands, assegurant-se que l'infant adquireixi uns sabers i una cultura que li permeti desenvolupar-se intel·lectualment. Alhora l'escola ha de formar persones i educar en valors, tot fomentant una sèrie d'habilitats, competències i actituds que ajudin l'infant a viure en comunitat, en una societat lliure i democràtica, tot respectant la diversitat.
El problema és que no sempre aconseguim contemplar aquestes dues comandes simultàniament sinó que creiem que, sovint, les institucions escolars ensenyen coneixements i eduquen en valors paral·lelament.
Tot i això, existeixen algunes pràctiques que ajuden a unificar aquests dos encàr-recs, sense necessitat que l'un sobrepassi l'altre ja que ambdós són importants per a la formació integral de l'infant. Rescatar dues bones metodologies com el treball per projectes i l'aprenentatge servei (APS) pot servir per a establir una nova praxi en la que l'infant assoleixi diferents aprenentatges –continguts, habilitats, valors, destreses, entre d'altres. Els projectes són un mètode científic de treball que posa atenció a la transmissió i adquisició de coneixements a partir de diferents estratègies i oportunitats d'aprenentatge. Alhora, les activitats de servei són útils per al desenvolupament de diferents competències perquè al ser «una proposta educativa que combina processos d'aprenentatge i de servei a la comunitat, [...] treballant sobre necessitats reals de l'entorn» (Puig et al., 2006, p. 22), l'alumne adquireix una sèrie de valors relacionats amb l'acció de servei que du a terme. Així, sembla que els projectes amb servei són una possibilitat entre d'altres per donar resposta a les dues funcions que la societat exigeix a l'escola, tot garantint la formació acadèmica dels seus alumnes però alhora fomentant-hi diferents habilitats i valors.