Temps d'Educació
2n semestre 2013
  • Consell Editorial:
  • Antoni Sans (director de l’Institut de Ciències de l’Educació); Anna Escofet (degana de la Facultat de Pedagogia); Albert Batalla (degà de la Facultat de Formació del Professorat); Gemma Fonrodona (vicerectora d’Estudiants i Política Lingüística); Manel Viader (vicerector de Política Docent)

  • Direcció:
  • Conrad Vilanou (Universitat de Barcelona)

  • Cap de Redacció:
  • Enric Prats (Universitat de Barcelona)

    Temps d’Educació està subjecta a una llicència Creative Commons 3.0 de Reconeixement - No Comercial - Sense Obres Derivades. Podeu consultar la llicència completa a: http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/deed.ca

    La revista no es fa responsable de les idees i opinions expressades en els articles.

    Per a enviament d'articles, consulteu la pàgina de Normes de publicació.

    Temps d’Educació avalua els articles pel sistema de doble cec per pars. La revista està indexada a Raco, CBUC (Universitats de Catalunya), Ulrich (Pro Quest), In-Recs (Universitat de Granada), CARHUS (Generalitat de Catalunya), ISOC (CSIC), Dialnet (Universitat de la Rioja), Latindex (UNAM, Mèxic), ERIH (European Science Foundation), Francis-Inist (CNRS), DOAJ (Open Access), Sociological Abstracts (Pro Quest, Bathesda), OEI (Estados Iberoamericanos), DICE (CSIC), MIAR (UB), RESH (CCHS) i REDINET (MECD).

    Dipòsit legal: B-23.289-2012
    ISSN: 2014-7627


 
 
Estudis i recerques
Octavi Fullat i Genís 


Resum
En aquest article el professor Octavi Fullat (nascut l'any 1928) revisa el paper que ha tingut el pensament de Martin Heidegger (1889-1976) en la seva evolució personal i, igualment, en la història intel·lectual del segle XX. Sense negar els vincles de Heidegger amb el nazisme, el professor Fullat du a terme una anàlisi de la seva filosofia i així s'atura en el paper del Dasein que presenta l'autor alemany a Sein und Zeit (1927). A continuació, emfasitza la significació del pensament de Heidegger pel que fa a la filosofia del llenguatge i a la recerca de Déu. No debades, la idea de veritat de Heidegger es vincula al concepte d'aletheia dels presocràtics, des del moment que s'entén com a des-ocultament. D'aquí la importància de la poesia (Hölderlin, especialment) per accedir a una veritat que el professor Fullat sempre ha buscat, tot i que en aquest pelegrinatge el pensament de Heidegger ha estat una cosa sempre feixuga, difícil de pair. D'aquesta manera conclou que amb Heidegger ha suat sang i encara sagnen les ferides produïdes.
Paraules clau: Heidegger, filosofia de l'educació, filosofia del llenguatge, filosofia de la religió, pensament pedagògic

Recepció de l'original: 10/01/2013
Acceptació de l'article: 22/02/2013