Reflexions i assaigs
Octavi Fullat i Genís
Universitat Autònoma de Barcelona

Introducció
M'havien presentat Aristòtil (384-322 aC) durant el batxillerat, cap als anys 40 del passat segle. He de declarar que no vaig entendre res de res i, per si això no fos prou, afegiré que tampoc no m'importava gaire. El meu cervell d'aleshores estava encongit, semblant al d'algun polític actual que s'interessa només pel resultat de les eleccions següents vivint a la lleugera, frívolament.
Aristòtil parlà grec, però ell era macedoni, no pas grec. Havia nascut el 384 aC a Stageiros (en llengua hel·lènica), traduït Estagira. Stageiros fou una població de Macedònia situada a la costa oriental banyada per la mar Egea on es comunicaven en llengua grega. La van fundar els jònics en el segle VII aC. Amb 17 anys Aristòtil es trasllada a Atenes per a ingressar al centre d'estudis superiors dit Academia, fundat per Plató el 387 aC als jardins d'Akademos propers a la ciutat d'Atenes. Hi va romandre fins a la mort del seu mestre; és a dir, per espai de 20 anys. Va assolir l'estatus de professor dins de l'Acadèmia.
Mort Plató l'any 348, o potser el 347, Aristòtil segueix el seu propi camí. El rei Filip II de Macedònia li encarregà la formació del seu fill, Alexandre el Magne, vers el 343 o potser 342 aC. El 340 Alexandre es fa càrrec del poder i Aristòtil queda lliure. En el 334 el nostre pensador funda i organitza a Atenes el seu propi centre d'estudis superiors, el Liceu (Lykeion), en honor a Apol·lo Liceu. Això pel que fa al nom de Liceu. Al llarg de 13 anys dirigeix la seva fundació, és a dir, fins a la mort d'Alexandre el Gran. La reacció antimacedònia que va seguir el forçà a emigrar a l'illa d'Eubea situada a la mar Egea. Tenia 62 anys.