Temps d'Educació
2n semestre 2012
  • Consell Editorial:
  • Antoni Sans (director de l’Institut de Ciències de l’Educació); Anna Escofet (degana de la Facultat de Pedagogia); Albert Batalla (degà de la Facultat de Formació del Professorat); Gemma Fonrodona (vicerectora d’Estudiants i Política Lingüística); Teresa Anguera (vicerectora de Política Docent i Cientíca)

  • Direcció:
  • Conrad Vilanou (Universitat de Barcelona)

  • Cap de Redacció:
  • Enric Prats (Universitat de Barcelona)

    Temps d’Educació està subjecta a una llicència Creative Commons 3.0 de Reconeixement - No Comercial - Sense Obres Derivades. Podeu consultar la llicència completa a: http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/deed.ca

    La revista no es fa responsable de les idees i opinions expressades en els articles.

    Per a enviament d'articles, consulteu la pàgina de Normes de publicació.

    Temps d’Educació realitza una avaluació dels articles pel sistema de doble cec per pars. La revista està indexada a CARHUS (Generalitat de Catalunya), ISOC (CSIC), In-Recs (Universitat de Granada), Latindex (UNAM, Mèxic), Dialnet (Universitat de la Rioja), ERIH (European Science Foundation), Ulrich’s (ProQuest), FRANCIS-INIST (Institut de l'Information Scientique et Technique-CNRS), SOCIOLOGICAL ABSTRACTS (ProQuest LLC, Bethesda).

    Dipòsit legal: B-23.289-2012
    ISSN: 2014-7627


 
 
Estudis i recerques
Xavier Torrebadella-Flix 


Resumen
A partir de la primera mitad del siglo XIX en la ciudad de Lérida, los médicos se convirtieron en un referente para propagar los conocimientos y desarrollo de la educación física y los ejercicios gimnásticos. Estas aportaciones se inician a partir de la segunda mitad del siglo XIX con las principales manifestaciones profesionales y académicas de Luis Roca, Tomás Casals, Carlos Amat o Martina Castells. El impacto institucional y social en el ejercicio de la profesión de estos y otros médicos dio la vuelta a la percepción popular que se tenía en Lérida acerca de los ejercicios gimnásticos, con frecuencia considerados unas actividades arriesgadas propias de los de acróbatas de circo o bajo la influencia militar. Las intervenciones propagandísticas de estos médicos se convirtieron en los primeros referentes en la institucionalización oficial de la educación física escolar y pública de Lérida.
Palabras clave: Lérida, educación física, gimnasia, Lluís Roca Florejachcs, Tomás Casals Ibars, Carlos Amat Zesvas, Martina Castells Ballespí, historia de la educación

Recepción del original: 25/10/2012
Aceptación del artículo: 20/11/2012