Temps d'Educació
2n semestre de 2024
- Suport institucional: Maria Rosa Buxarrais (directora de l’Institut de Desenvolupament Professional), Anna Villarroya (cap de la Secció de Publicacions), Silvia Burset (degana de la Facultat d’Educació), Concepció Amat Miralles (vicerectora de Política Docent), Pilar Delgado Hito (vicerectora de Política Acadèmica i Qualitat) i Raül Ramos Lobo (vicerector de Política d’Internacionalització)
- Direcció: Conrad Vilanou (Universitat de Barcelona)
- Adjunt a direcció: Àngel Pascual (Universitat de Barcelona)
- Cap de Redacció: Àngel Pascual (Universitat de Barcelona)
- Compaginació i correcció de textos: Zaida Mateo i Serveis Lingüístics de la UB
Temps d’Educació proporciona accés immediat i gratuït al text complet dels articles, seguint els principis del moviment d’accés obert, segons els quals qualsevol persona pot llegir, descarregar, copiar, distribuir, imprimir, cercar o enllaçar el text complet dels articles, així com fer-ne ús en aplicacions d’indexació i de processament de dades, entre altres finalitats legítimes. Està subjecta a la llicència Creative Commons Reconocimiento-NoComercial 4.0 Internacional (CC BY-NC 4.0). Podeu consultar la llicència completa a::
La revista no es fa responsable de les idees i opinions expressades en els articles.
Per a enviament d'articles, consulteu la pàgina de Normes de publicació.
La revista es publica amb periodicitat semestral.
Els originals són avaluats per dos experts externs a l’equip editorial experts en l’àrea de coneixement de la pedagogia, amb un sistema de revisió per parells i doble cec per tal d’assegurar l’anonimat d’autors i avaluadors. En el cas que es produeixi una disparitat de criteris en els dos informants, es demanarà una tercera avaluació a una persona externa a l’equip editorial. Un cop feta l’avaluació, l’autor rebrà la resposta de la direcció de la revista, tant si l’article ha estat rebutjat com si ha estat acceptat, i indicant-ne, si és el cas, els canvis necessaris i els suggeriments de millora que indiquen els informes, així com altres criteris editorials de la revista que calgui adaptar. El període de tramitació de l'avaluació no superarà els tres mesos. Si escau, l’autor podrà tornar a presentar l’original, que serà novament avaluat. Les seccions de Monografia, d’Estudis i Recerques i de Reflexions i Assaigs requereixen avaluació externa.
La revista va destinada al públic interessat en la teoria i la praxi de la pedagogia, les ciències de l’educació i la formació en tots els àmbits i nivell, des d'un punt de vista reflexiu i científic.
Els articles poden estar escrits en català, castellà, anglès, francès, portuguès i italià.
Els autors que publiquen en aquesta revista estan d’acord amb els termes següents:
1. Els autors conserven els drets d’autoria i atorguen a la revista el dret de primera publicació, amb l’obra disponible simultàniament sota una Llicència d’atribució de Creative Commons de Reconeixement-NoComercial, que permet compartir l’obra amb tercers, sempre que aquests en reconeguin l’autoria i la publicació inicial en aquesta revista.
2. Els autors són lliures de fer acords addicionals independents per a la distribució no exclusiva de la versió de l’obra publicada a la revista (com ara la publicació en un dipòsit institucional), sempre que se’n reconegui la publicació inicial en aquesta revista.
Dipòsit legal: B-23.289-2012
ISSN: 2014-7627
ESTUDIS I RECERQUES
Pere Lluís i Reverté és doctor en ciències de l’educació per la Universitat de Barcelona. Mestre, pedagog i filòsof, ha compaginat més de vint anys de pràctica docent en diferents tipologies de centres educatius amb una tasca d’investigació teòrica sobre el fet educatiu. ORCID: 0009-0001-9834-9029. Adreça electrònica: plluisreverte@gmail.com
Ja fa més de cent cinquanta anys de la publicació de la primera obra de Nietzsche, El naixement de la tragèdia (1872). Començà aleshores una nova manera d’entendre la lògica cultural i, per tant, de reflexionar sobre la veritat, la moral, la ciència, el llenguatge, l’art o la voluntat que ens mou. Amb Nietzsche comença a articular-se una revisió del paradigma cognitiu que –tal com planteja Vattimo (1986)– inevitablement comporta una revisió del fet educatiu. En aquest article ens proposem reflexionar sobre alguns aspectes clau d’aquesta obra seminal de Nietzsche que considerem que poden ser rellevants per emmarcar millor el debat existent sobre la manera de comprendre el què i el com educatiu.
< Torneu
