Temps d'Educació
1r semestre 2023
- Suport institucional: Maria Rosa Buxarrais (directora de l’Institut de Desenvolupament Professional–ICE), Mercedes Gracenea (cap de la Secció de Publicacions), Silvia Burset (degana de la Facultat d’Educació), Concepció Amat Miralles (vicerectora de Política Docent), Pilar Delgado Hito (vicerectora de Política Acadèmica i Qualitat), Jordi Matas Dalmases (vicerector de Relacions Institucionals, Comunicació i Política Lingüística) i Raúl Ramos Lobo (vicerector de Política d’Internacionalització)
- Direcció: Conrad Vilanou (Universitat de Barcelona)
- Adjunt a direcció: Enric Prats (Universitat de Barcelona)
- Cap de Redacció: Àngel Pascual (Universitat de Barcelona)
- Compaginació i correcció de textos: Cristina Fernández, Sofía Caballero i Serveis Lingüístics de la UB
Temps d’Educació està subjecta a la llicència Creative Commons Reconocimiento-NoComercial 4.0 Internacional (CC BY-NC 4.0). Podeu consultar la llicència completa a:
La revista no es fa responsable de les idees i opinions expressades en els articles.
Per a enviament d'articles, consulteu la pàgina de Normes de publicació.
La revista es publica amb periodicitat semestral.
Els originals són avaluats habitualment per dos experts externs a la institució de l'autor/a en l’àrea de coneixement de la pedagogia, amb un sistema de revisió per parells i doble cec per tal d’assegurar l’anonimat d’autors i revisors. Quan sigui necessari, en produir-se una disparitat de criteris en els dos informants, es demanarà una tercera avaluació de l'article en qüestió a una persona externa a la institució de l'autor/a. Un cop feta l’avaluació, l’autor rebrà la resposta de la direcció de la revista, tant si l’article ha estat rebutjat com si ha estat acceptat, i indicant-ne, si és el cas, els canvis necessaris i els suggeriments de millora que indiquen els informes, així com altres criteris editorials de la revista que calgui adaptar. El període de tramitació de l'avaluació no superarà els tres mesos. Si escau, l’autor/a podrà tornar a presentar l’original, que serà novament avaluat. Totes les seccions requereixen avaluació.
La revista va destinada al públic interessat en la teoria i la praxi de la pedagogia, les ciències de l’educació i la formació en tots els àmbits i nivell, des d'un punt de vista reflexiu i científic.
Els articles poden estar escrits en català, castellà, anglès, francès, portuguès i italià.
Dipòsit legal: B-23.289-2012
ISSN: 2014-7627
ESTUDIS I RECERQUES / STUDIES & RESEARCHES
Mohamed Hallitou és graduat en Pedagogia per la Universitat de Girona (2020). Màster en Investigació i Intervenció Psicosocial a la Universitat Autònoma de Barcelona (2021). Actualment treballa com a educador social en un centre d’acollida per menors estrangers no acompanyats. El seu camp de recerca és l’atenció socioeducativa a la infància i adolescència en risc d’exclusió educativa i social. Autor de Projecte Bambú: Projecte de mentoria social en el marc dels programes de segona oportunitat (Repositori de la Universitat de Girona, 2020). Adreça electrònica: moha.hallitou.20@gmail.com
Contemporary scholarship emphasizes that academic failure is associated with a set of unfavourable socio-environmental variables. However, educational policies continue to be rooted in conservative beliefs that attribute academic performance to cognitive capacities. As a result, although academic performance depends on processes of sociocultural adaptation, the school setting continues to provide curricular transmission adjusted to autochthonal middle class ideology. In this way, disadvantaged sociocultural collectives find it hard to reach the preestablished expectations of educational institutions. Thus, young people who do not succeed academically experience disadvantages in constructing conventionally successful trajectories. Compensatory training, focused on reducing elevated school dropout rates, offers educational alternatives to provide new educational and social opportunities. In this context, the aim of this research is to develop immersion at a centre for new educational opportunities to identify what theoretical-epistemological logic the positioning of this model of intervention for school dropout assumes, and to analyze the incidence of the intervention on the reconstruction of academic and occupational expectations.
< Torneu
