Temps d'Educació
1r semestre 2023
  • Suport institucional:
  • Maria Rosa Buxarrais (directora de l’Institut de Desenvolupament Professional–ICE), Mercedes Gracenea (cap de la Secció de Publicacions), Silvia Burset (degana de la Facultat d’Educació), Concepció Amat Miralles (vicerectora de Política Docent), Pilar Delgado Hito (vicerectora de Política Acadèmica i Qualitat), Jordi Matas Dalmases (vicerector de Relacions Institucionals, Comunicació i Política Lingüística) i Raúl Ramos Lobo (vicerector de Política d’Internacionalització)

  • Direcció:
  • Conrad Vilanou (Universitat de Barcelona)

  • Adjunt a direcció:
  • Enric Prats (Universitat de Barcelona)

  • Cap de Redacció:
  • Àngel Pascual (Universitat de Barcelona)

  • Compaginació i correcció de textos:
  • Cristina Fernández, Sofía Caballero i Serveis Lingüístics de la UB

    Temps d’Educació està subjecta a la llicència Creative Commons Reconocimiento-NoComercial 4.0 Internacional (CC BY-NC 4.0). Podeu consultar la llicència completa a:
    Licencia de Creative Commons

    La revista no es fa responsable de les idees i opinions expressades en els articles.

    Per a enviament d'articles, consulteu la pàgina de Normes de publicació.

    La revista es publica amb periodicitat semestral.

    Els originals són avaluats habitualment per dos experts externs a la institució de l'autor/a en l’àrea de coneixement de la pedagogia, amb un sistema de revisió per parells i doble cec per tal d’assegurar l’anonimat d’autors i revisors. Quan sigui necessari, en produir-se una disparitat de criteris en els dos informants, es demanarà una tercera avaluació de l'article en qüestió a una persona externa a la institució de l'autor/a. Un cop feta l’avaluació, l’autor rebrà la resposta de la direcció de la revista, tant si l’article ha estat rebutjat com si ha estat acceptat, i indicant-ne, si és el cas, els canvis necessaris i els suggeriments de millora que indiquen els informes, així com altres criteris editorials de la revista que calgui adaptar. El període de tramitació de l'avaluació no superarà els tres mesos. Si escau, l’autor/a podrà tornar a presentar l’original, que serà novament avaluat. Totes les seccions requereixen avaluació.

    La revista va destinada al públic interessat en la teoria i la praxi de la pedagogia, les ciències de l’educació i la formació en tots els àmbits i nivell, des d'un punt de vista reflexiu i científic.

    Els articles poden estar escrits en català, castellà, anglès, francès, portuguès i italià.

    Dipòsit legal: B-23.289-2012
    ISSN: 2014-7627


 
 
ESTUDIS I RECERQUES / STUDIES & RESEARCHES
Mohamed Hallitou és graduat en Pedagogia per la Universitat de Girona (2020). Màster en Investigació i Intervenció Psicosocial a la Universitat Autònoma de Barcelona (2021). Actualment treballa com a educador social en un centre d’acollida per menors estrangers no acompanyats. El seu camp de recerca és l’atenció socioeducativa a la infància i adolescència en risc d’exclusió educativa i social. Autor de Projecte Bambú: Projecte de mentoria social en el marc dels programes de segona oportunitat (Repositori de la Universitat de Girona, 2020). Adreça electrònica: moha.hallitou.20@gmail.com 


Les investigacions contemporànies emfatitzen que el fracàs acadèmic s’associa a un seguit de variables socioambientals desfavorables. No obstant això, les polítiques educatives continuen arrelades a les creences conservadores que atribuïen el rendiment acadèmic a les capacitats cognitives. El marc escolar, tot i que el rendiment acadèmic depèn dels processos d’adaptació sociocultural, persisteix a proporcionar una transmissió curricular ajustada a la ideologia de la classe mitjana autòctona. D’aquesta manera, els col·lectius socioculturals desafavorits presenten dificultats per assolir les expectatives preestablertes per les institucions escolars. En aquesta línia, els joves que no aconsegueixen obtenir èxit educatiu parteixen en desavantatge per construir trajectòries convencionalment d’èxit. Així mateix, les formacions compensatòries, orientades a reduir els índexs elevats d’abandonament escolar, ofereixen alternatives educatives enfocades a brindar noves oportunitats educatives i socials. El propòsit d’aquesta investigació és elaborar una immersió en un centre de noves oportunitats educatives per identificar quina lògica teoricoepistemològica assumeix el posicionament d’aquest model d’intervenció entorn de l’abandonament escolar, així com analitzar la incidència de la intervenció en termes de reconstrucció d’expectatives acadèmiques i ocupacionals.