Les investigacions contemporànies emfatitzen que el fracàs acadèmic s’associa a un seguit de variables socioambientals desfavorables. No obstant això, les polítiques educatives continuen arrelades a les creences conservadores que atribuïen el rendiment acadèmic a les capacitats cognitives. El marc escolar, tot i que el rendiment acadèmic depèn dels processos d’adaptació sociocultural, persisteix a proporcionar una transmissió curricular ajustada a la ideologia de la classe mitjana autòctona. D’aquesta manera, els col·lectius socioculturals desafavorits presenten dificultats per assolir les expectatives preestablertes per les institucions escolars. En aquesta línia, els joves que no aconsegueixen obtenir èxit educatiu parteixen en desavantatge per construir trajectòries convencionalment d’èxit. Així mateix, les formacions compensatòries, orientades a reduir els índexs elevats d’abandonament escolar, ofereixen alternatives educatives enfocades a brindar noves oportunitats educatives i socials. El propòsit d’aquesta investigació és elaborar una immersió en un centre de noves oportunitats educatives per identificar quina lògica teoricoepistemològica assumeix el posicionament d’aquest model d’intervenció entorn de l’abandonament escolar, així com analitzar la incidència de la intervenció en termes de reconstrucció d’expectatives acadèmiques i ocupacionals.