Les potencialitats de l’aprenentatge transmèdia són nombroses; i permeten concebre genero-ses expectatives en relació amb la personalització de l’aprenentatge i la inclusió digital. Un alfabetisme transmèdia que està coneixent abundant desenvolupament, especialment lligat a les aproximacions didàctiques de transmèdia storytelling, en les quals el desenvolupament d’una narrativa, de ficció o no, esdevé el catalitzador d’aprenentatges planificats i conscients, tant amb destreses transversals com de competències específiques. No obstant això, no sempre resulta senzill vehicular el contingut a partir d’aquestes narratives, especialment quant els objectius d’aprenentatge no van relacionats en primera instància amb el desenvolupament de les competències nuclears o transversals. El propòsit d’aquest article és reflexionar sobre una experiència d’aprenentatge transmèdia sense narrativa de ficció en el context de la formació de mestres, i focalitzar en els reptes, en les oportunitats i en les limitacions que presenta la traducció al context formatiu superior d’una aproximació didàctica transmèdia en què la història, stricto sensu, desapareix.