Temps d'Educació
2n semestre 2022
  • Suport institucional:
  • Maria Rosa Buxarrais (directora de l’Institut de Desenvolupament Professional–ICE), Mercedes Gracenea (cap de la Secció de Publicacions), Roser Boix (degana de la Facultat d’Educació), Concepció Amat Miralles (vicerectora de Política Docent), Pilar Delgado Hito (vicerectora de Política Acadèmica i Qualitat), Jordi Matas Dalmases (vicerector de Relacions Institucionals, Comunicació i Política Lingüística) i Raúl Ramos Lobo (vicerector de Política d’Internacionalització)

  • Direcció:
  • Conrad Vilanou (Universitat de Barcelona)

  • Adjunt a direcció:
  • Enric Prats (Universitat de Barcelona)

  • Cap de Redacció:
  • Àngel Pascual (Universitat de Barcelona)

  • Compaginació i correcció de textos:
  • Miquel Tormo, Cristina Fernández Lucena i Serveis Lingüístics de la UB

    Temps d’Educació està subjecta a la llicència Creative Commons Reconocimiento-NoComercial 4.0 Internacional (CC BY-NC 4.0). Podeu consultar la llicència completa a:
    Licencia de Creative Commons

    La revista no es fa responsable de les idees i opinions expressades en els articles.

    Per a enviament d'articles, consulteu la pàgina de Normes de publicació.

    La revista es publica amb periodicitat semestral.

    Els originals són avaluats habitualment per dos experts externs a la institució de l'autor/a en l’àrea de coneixement de la pedagogia, amb un sistema de revisió per parells i doble cec per tal d’assegurar l’anonimat d’autors i revisors. Quan sigui necessari, en produir-se una disparitat de criteris en els dos informants, es demanarà una tercera avaluació de l'article en qüestió a una persona externa a la institució de l'autor/a. Un cop feta l’avaluació, l’autor rebrà la resposta de la direcció de la revista, tant si l’article ha estat rebutjat com si ha estat acceptat, i indicant-ne, si és el cas, els canvis necessaris i els suggeriments de millora que indiquen els informes, així com altres criteris editorials de la revista que calgui adaptar. El període de tramitació de l'avaluació no superarà els tres mesos. Si escau, l’autor/a podrà tornar a presentar l’original, que serà novament avaluat.

    La revista va destinada al públic interessat en la teoria i la praxi de la pedagogia, les ciències de l’educació i la formació en tots els àmbits i nivell, des d'un punt de vista reflexiu i científic.

    Els articles poden estar escrits en català, castellà, anglès, francès, portuguès i italià.

    Els autors que publiquen en aquesta revista estan d’acord amb els termes següents:
    1. Els autors conserven els drets d’autoria i atorguen a la revista el dret de primera publicació, amb l’obra disponible simultàniament sota una Llicència d’atribució de Creative Commons de Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada, que permet compartir l’obra amb tercers, sempre que aquests en reconeguin l’autoria i la publicació inicial en aquesta revista.
    2. Els autors són lliures de fer acords addicionals independents per a la distribució no exclusiva de la versió de l’obra publicada a la revista (com ara la publicació en un dipòsit institucional), sempre que se’n reconegui la publicació inicial en aquesta revista.

    Dipòsit legal: B-23.289-2012
    ISSN: 2014-7627


 
 
Monografia: Reflexions pedagògiques a propòsit d’una pandèmia
Judith Muñoz-Saavedra es profesora e investigadora postdoctoral en la Facultad de Educación de la Universitat de Barcelona. Doctora en Sociología por la Universitat Autònoma de Barcelona. Posgraduada en género y políticas públicas por la universidad de Chile. Integra el grupo de investigación FODIP (Formación Docente e Innovación Pedagógica) de la Universidad de Barcelona. ORCID: 0000-0002-2733-0988. Dirección electrónica: judithmunoz@ub.edu
Lorena Garrido Jiménez es profesora asociada en la Facultad de Derecho de la Universitat Autònoma de Barcelona. Investigadora del Grupo Antígona. Profesora del Máster Interuniversitario en Estudios de Mujeres, Género y Ciudadanía. Docente de los Postgrados Género e Igualdad (UAB) y Violencias Machistas (UAB). Licenciada en Ciencias Jurídicas y Sociales por la Universidad de Chile. ORCID: 0000-0002-0040-7252. Dirección electrónica: lorena.garrido@uab.cat 


Diferents estudis duts a terme durant la pandèmia de la COVID-19 confirmen que la crisi sanitària eixamplarà la bretxa de gènere i aprofundirà la crisi global de les cures. El tancament dels centres educatius i el seu pas a la virtualització va suposar la transferència directa a les famílies, i en particular a les dones, de la responsabilitat de l’atenció, l’aprenentatge i l’acompanyament dels nens i les nenes en etapa escolar. Una mesura política sanitària que es va recolzar en els rols tradicionals de gènere, va propiciar la re-familiarització de tasques educatives i de cura que normalment assumeix l’Estat o el mercat, i va afegir una sobrecàrrega de treball per a les dones, que van haver de fer-se càrrec, de manera gratuïta, de la provisió del benestar de les famílies. Si bé aquesta situació va afectar la majoria de les dones, no totes elles ho van viure de la mateixa manera. Per a les dones migrants, responsables de famílies monoparentals o treballadores precà-ries o informals de l’economia, la intersecció de les desigualtats de gènere, classe i origen va aguditzar la càrrega de treball reproductiu i el cost personal de la reclusió de la infància a les llars. A partir d’aquesta constatació, aquest article busca iniciar una reflexió que permeti posar al centre del debat la reflexió, moral i política, sobre el deure de cuidar i el dret a les cures, posant èmfasi en el paper de l’Estat i l’escola en la construcció d’un sistema de corresponsabilitat de les cures, com a assumpte de justícia social i de gènere.