Temps d'Educació
1r semestre 2022
  • Consell editorial:
    • Maria Rosa Buxarrais (directora de l’Institut de Desenvolupament Professional–ICE), Mercedes Gracenea (cap de la Secció de Publicacions), Roser Boix (degana de la Facultat d’Educació), Concepció Amat Miralles (vicerectora de Política Docent), Pilar Delgado Hito (vicerectora de Política Acadèmica i Qualitat), Jordi Matas Dalmases (vicerector de Relacions Institucionals, Comunicació i Política Lingüística) i Raúl Ramos Lobo (vicerector de Política d’Internacionalització)

  • Direcció:
    • Conrad Vilanou (Universitat de Barcelona)

  • Cap de Redacció:
    • Enric Prats (Universitat de Barcelona)

  • Compaginació i correcció de textos:
    • Miquel Tormo i Serveis Lingüístics de la UB

    Temps d’Educació està subjecta a la llicència Creative Commons Reconocimiento-NoComercial 4.0 Internacional (CC BY-NC 4.0). Podeu consultar la llicència completa a:
    Licencia de Creative Commons

    La revista no es fa responsable de les idees i opinions expressades en els articles.

    Per a enviament d'articles, consulteu la pàgina de Normes de publicació.

    Els originals són avaluats habitualment per dos experts externs a la institució de l'autor/a en l’àrea de coneixement de la pedagogia, amb un sistema de revisió per parells i doble cec per tal d’assegurar l’anonimat d’autors i revisors. Quan sigui necessari, en produir-se una disparitat de criteris en els dos informants, es demanarà una tercera avaluació de l'article en qüestió a una persona externa a la institució de l'autor/a. Un cop feta l’avaluació, l’autor rebrà la resposta de la direcció de la revista, tant si l’article ha estat rebutjat com si ha estat acceptat, i indicant-ne, si és el cas, els canvis necessaris i els suggeriments de millora que indiquen els informes, així com altres criteris editorials de la revista que calgui adaptar. El període de tramitació de l'avaluació no superarà els tres mesos. Si escau, l’autor/a podrà tornar a presentar l’original, que serà novament avaluat.

    La revista va destinada al públic interessat en la teoria i la praxi de la pedagogia, les ciències de l’educació i la formació en tots els àmbits i nivell, des d'un punt de vista reflexiu i científic.

    La revista accepta originals en català, espanyol, i altres llengües d’ús acadèmic habitual en el nostre context.

    Els autors que publiquen en aquesta revista estan d’acord amb els termes següents:
    1. Els autors conserven els drets d’autoria i atorguen a la revista el dret de primera publicació, amb l’obra disponible simultàniament sota una Llicència d’atribució de Creative Commons de Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada, que permet compartir l’obra amb tercers, sempre que aquests en reconeguin l’autoria i la publicació inicial en aquesta revista.
    2. Els autors són lliures de fer acords addicionals independents per a la distribució no exclusiva de la versió de l’obra publicada a la revista (com ara la publicació en un dipòsit institucional), sempre que se’n reconegui la publicació inicial en aquesta revista.

    Dipòsit legal: B-23.289-2012
    ISSN: 2014-7627


 
 
REFLEXIONS I ASSAIGS
La memoria de los olvidados: la persecución de las ‘deformaciones’ culturales y educativas en la Albania socialista (1973)
Profesor de la Universitat Internacional de Catalunya. Doctor en Historia por la Universitat de Barcelona. Autor de diez monografías y más de cincuenta artículos en revistas especializadas, se ha centrado, sobre todo, en la historia cultural de la Época Moderna (y la historiografía barroca) y en el estudio de la memoria histórica en los Balcanes, especialmente sobre la Albania socialista. Dirección electrónica: xbaro@uic.es

Profesora de español, historia y traducción en la Universidad de Tirana (Albania), desde el año 2006. Es licenciada en Historia, Geografía y Lengua castellana. Es doctora en Historia Contemporánea y defendió su te-sis sobre la transición española. Ha publicado Historia e Spanjës e shekullit XX. Frankizmi, tranzicioni dhe qeve-risja socialiste [Historia de España del siglo XX, Franquismo, transición y gobernación socialista] en 2011 (Tira-na, Ediciones SHBLU). Desde 2016 es catedrática en el Departamento de Español de Facultad de Lenguas Ex-tranjeras de la misma universidad. Dirección electrónica: nastaprodani@yahoo.com

Profesora de lengua e historia en la Facultad de Lenguas Extranjeras en la Universidad de Tirana (Albania). Actualmente está cursando los estudios de doctorado en la Universitat Internacional de Catalunya. El tema de estudio de su tesis es la configuración del poder bajo el mandato de Enver Hoxha, y cómo este evolucionó a lo largo de los años. Dirección electrónica: gabili.edlira@hotmail.com
 


A pesar de los tópicos que presentan a la Albania socialista como un país hermético y aislado frente al resto del mundo, está claro que el régimen de Enver Hoxha (1908-1985) mantuvo relaciones con diversos países del bloque socialista y, hasta 1978, siempre se halló bajo el cobijo de una u otra potencia, ya fuese Yugoslavia (hasta 1948), la Unión Soviética (hasta 1961) o China (hasta 1978). Sólo a partir de 1978 se hace realidad el mito de Albania como fortaleza inexpugnable en la defensa de los principios del marxismo-leninismo.