Temps d'Educació
2n semestre 2021
  • Consell editorial:
  • Maria Rosa Buxarrais (directora de l’Institut de Desenvolupament Professional–ICE), Mercedes Gracenea (cap de la Secció de Publicacions), Roser Boix (degana de la Facultat d’Educació), Concepció Amat Miralles (vicerectora de Política Docent), Pilar Delgado Hito (vicerectora de Política Acadèmica i Qualitat), Jordi Matas Dalmases (vicerector de Relacions Institucionals, Comunicació i Política Lingüística) i Raúl Ramos Lobo (vicerector de Política d’Internacionalització)

  • Direcció:
  • Conrad Vilanou (Universitat de Barcelona)

  • Cap de Redacció:
  • Enric Prats (Universitat de Barcelona)

  • Compaginació i correcció de textos:
  • Miquel Tormo i Serveis Lingüístics de la UB

    Temps d’Educació està subjecta a la llicència Creative Commons Reconocimiento-NoComercial 4.0 Internacional (CC BY-NC 4.0). Podeu consultar la llicència completa a:
    Licencia de Creative Commons

    La revista no es fa responsable de les idees i opinions expressades en els articles.

    Per a enviament d'articles, consulteu la pàgina de Normes de publicació.

    Temps d’Educació realitza una avaluació dels articles pel sistema de doble cec per pars. La revista està indexada a RACÓ, CBUC (Universitats de Catalunya), Ulrich (Pro Quest), In-Recs (Universidad de Granada), CARHUS (Generalitat de Catalunya), ISOC (CSIC), Dialnet (Universidad de la Rioja), Latindex (UNAM, Mèxic), ERIH (European Science Foundation), Francis-Inist (CNRS), Sociological Abstracts (Pro Quest, Bathesda), OEI (Estados Iberoamericanos), DICE (CSIC), MIAR (UB), RESH (CCHS) i REDINET (MECD).

    Dipòsit legal: B-23.289-2012
    ISSN: 2014-7627


 
 
MONOGRAFIA: El pensament pedagògic a l’Amèrica Llatina i Carib, des d’una perspectiva actual
José Luiz M. Villar 


Resum
El menor abandonat representava una amenaça per a l'ideal i els principis del positivisme que fonamentaven el coneixement mèdic i el discurs jurídic. Va significar la materialització de la imprevisibilitat del desordre social, una amenaça per al progrés i la modernització de la societat. En aquest sentit, també amenaçava un pensament educatiu que es posava com a instrument principal, basat en l’optimisme pedagògic, la instal·lació i el manteniment dels estàndards europeus de civilització a l’Amèrica Llatina com a herència automàtica, dependència cultural, del període de colonització
Paraules clau: Pensamento Educacional, educação de menores abandonados, estudos comparados da educação latino-americana, séculos XIX e XX

Recepció de l'original: 31/03/2021
Acceptació de l'article: 20/05/2021