L’objectiu d’aquest treball és identificar els elements més característics de la relació existent entre les petites escoles rurals i les comunitats on s’integren. Amb la mirada posada en els infants, aquesta investigació descriu la interacció entre nens, nenes, docents, famílies, autoritats educatives i polítics locals, ja siguin residents de llarga durada o famílies nouvingudes, sense perdre de vista l’entorn natural. S’ha adoptat un enfocament basat en una teoria constructivista i fonamentada. S'han visitat quinze petites escoles rurals italianes d’educació primària que inclouen como a mínim una aula multigrau. Els resultats van donar protagonisme a un element fonamental que transcendeix l'heterogeneïtat de les escoles visitades: la presència d'agents comunitaris molt motivats (docents, famílies, líders educatius, polítics i agents locals) que veuen l'escola com un motor per al desenvolupament de la comunitat. Entre aquests agents comunitaris s’ha posat especial atenció als docents durant l’anàlisi: el paper del mestre com a intel·lectual orgànic és el concepte que s’utilitza per definir el docent que viu la pròpia comunitat, però que té present la recerca històrica, literària, natural, musical i tot l’entorn.