Temps d'Educació
1r semestre 2020
  • Consell editorial:
  • Xavier Triadó (director de l’Institut de Desenvolupament Professional–ICE), Mercedes Gracenea (cap de la Secció de Publicacions), Roser Boix (degana de la Facultat d’Educació), Mercè Puig Rodríguez-Escalona (vicerectora d’Estudiants i Política Lingüística), Amelia Díaz Álvarez (vicerectora de Docència i Ordenació Acadèmica)

  • Direcció:
  • Conrad Vilanou (Universitat de Barcelona)

  • Cap de Redacció:
  • Enric Prats (Universitat de Barcelona)

  • Compaginació i correcció de textos:
  • Cristian Frutos, Judit Sabido, Patrícia Adan i Serveis Lingüístics de la UB

    Temps d’Educació està subjecta a la llicència Creative Commons Reconocimiento-NoComercial 4.0 Internacional (CC BY-NC 4.0). Podeu consultar la llicència completa a:
    Licencia de Creative Commons

    La revista no es fa responsable de les idees i opinions expressades en els articles.

    Per a enviament d'articles, consulteu la pàgina de Normes de publicació.

    Temps d’Educació realitza una avaluació dels articles pel sistema de doble cec per pars. La revista està indexada a RACÓ, CBUC (Universitats de Catalunya), Ulrich (Pro Quest), In-Recs (Universidad de Granada), CARHUS (Generalitat de Catalunya), ISOC (CSIC), Dialnet (Universidad de la Rioja), Latindex (UNAM, Mèxic), ERIH (European Science Foundation), Francis-Inist (CNRS), Sociological Abstracts (Pro Quest, Bathesda), OEI (Estados Iberoamericanos), DICE (CSIC), MIAR (UB), RESH (CCHS) i REDINET (MECD).

    Dipòsit legal: B-23.289-2012
    ISSN: 2014-7627


 
 
Monografia: Humanitats digitals i pedagogies culturals: mirades creuades als entorns educatius híbrids
Ana M. González Ramos 


Resum
L'ús massiu de les tecnologies, especialment, referit a la participació en xarxes socials i a les aplicacions mòbils semblen dirigits a proporcionar una extensió d’humanitat que les eines digitals no tenen realment. Les tecnologies de la informació i la comunicació suposen reptes i amenaces per a la població, especialment per l'ús massiu que la població fa d’elles sense una reflexió conscient ni responsable. Els seus desenvolupaments avançats aporten nombroses utilitats i funcions recreatives que s'han convertit en un instrument familiar i quotidià. Les tecnologies semblen haver adquirit un estatut humà, però la diferència entre una i altra és la responsabilitat ètica de la qual manca la primera. Les estructures de gènere i desigualtats es reprodueixen sempre que no es faci un esforç conscient i decidit per eliminar-les, així, és habitual detectar en l’activitat social online violències de gènere, classe, raça, etc. Llavors, és urgent que les humanitats digitals abordin les dimensions de gènere des d’un enfocament d’interseccionalitat amb la finalitat de recollir informació i configurar relacions més igualitàries i menys discriminadores en les xarxes socials. La proposta és crear espais segurs (és a dir, recursos perquè la població pugui mesurar l'impacte, tingui la capacitat crítica per identificar vulnerabilitats de seguretat, situacions de discriminació, etc.) i sigui capaç de respondre (response-ability) adoptant patrons de conducta segures tant per si mateixes com per a altres persones.
Paraules clau: Tecnologia digital; gènere; interseccionalitat.

Recepció de l'original: 30/10/2019
Acceptació de l'article: 06/03/2020