Les Humanitats i les Arts estan vivint un ràpid procés d’evolució i de canvis gràcies al creixement de l’univers digital. L’educació no està exempta de viure transformacions profundes, motivades igualment per l’impacte d’aquesta realitat virtual que ja és local i global, que és ubiqua, i que ens afecta a tots. Com a docents i formadors de docents, ens inserim en aquest procés per tal d’analitzar fins a quin punt les hibridacions d’ambdós escenaris (les Humanitats Digitals i les Pedagogies Culturals) estan afavorint un clima integrador i de superacions, o bé propicien un nou model d’abusos i excessos cap al professorat i l’alumnat de les diferents etapes educatives. Mirant la situació en positiu, observem que la petjada digital pot ajudar a trencar les barreres tradicionals que havien estat marcades per les àrees de coneixement específiques, superant així l’encasellament tradicional de matèries i assignatures concretes, possibilitant escenaris connectats des de la transversalitat. És per això que ens interessa conèixer els diferents models híbrids que afavoreix l’entramat digital, implicant artistes, educadors en arts, historiadors, lingüistes i dissenyadors, que ens mostren les seves particulars visions d’aquest nou model d’escenaris educatius connectats.