Temps d'Educació
2n semestre 2019
  • Consell editorial:
  • Xavier Triadó (director de l’Institut de Desenvolupament Professional–ICE), Mercedes Gracenea (cap de la Secció de Publicacions), Roser Boix (degana de la Facultat d’Educació), Mercè Puig Rodríguez-Escalona (vicerectora d’Estudiants i Política Lingüística), Amelia Díaz Álvarez (vicerectora de Docència i Ordenació Acadèmica)

  • Direcció:
  • Conrad Vilanou (Universitat de Barcelona)

  • Cap de Redacció:
  • Enric Prats (Universitat de Barcelona)

  • Compaginació i correcció de textos:
  • Cristian Frutos, Judit Sabido, Patrícia Adan i Serveis Lingüístics de la UB

    Temps d’Educació està subjecta a la llicència Creative Commons Reconocimiento-NoComercial 4.0 Internacional (CC BY-NC 4.0). Podeu consultar la llicència completa a:
    Licencia de Creative Commons

    La revista no es fa responsable de les idees i opinions expressades en els articles.

    Per a enviament d'articles, consulteu la pàgina de Normes de publicació.

    Temps d’Educació realitza una avaluació dels articles pel sistema de doble cec per pars. La revista està indexada a RACÓ, CBUC (Universitats de Catalunya), Ulrich (Pro Quest), In-Recs (Universidad de Granada), CARHUS (Generalitat de Catalunya), ISOC (CSIC), Dialnet (Universidad de la Rioja), Latindex (UNAM, Mèxic), ERIH (European Science Foundation), Francis-Inist (CNRS), Sociological Abstracts (Pro Quest, Bathesda), OEI (Estados Iberoamericanos), DICE (CSIC), MIAR (UB), RESH (CCHS) i REDINET (MECD).

    Dipòsit legal: B-23.289-2012
    ISSN: 2014-7627


 
 
Reflexions i assaigs
Antonio Valentini 


Resum
L’objectiu de l’assaig és incloure la connexió que uneix les nocions de “realitat”, “mimesi” i “aprenentatge” així com aquesta emergeix, en el context d’una perspectiva metodològica productivament transdisciplinària, a partir de la proposta teòrica de Gunter Gebauer i Christoph Wulf. En particular, l’assaig té com a objectiu posar en relleu l’aspecte estrictament ètic i polític atribuïble a una interpretació de mimesi que assumeix la seva irreductible ambivalència: de presentar-se com l’ expressió d’un coneixement pràctic-performatiu que, precisament pel seu caràcter sempre encarnat sensiblement, es caracteritza per la seva oscil·lació constitutiva entre la repetició i la innovació, entre identitat i diferència.
Paraules clau: Mimesi; aprenentatge; diferència identitària; coneixement-ritualitat; tradició-innovació.

Recepció de l'original: 02/10/2019
Acceptació de l'article: 28/10/2019