Aquest treball es centra en un col·lectiu que s’està formant com a mestre; concretament analitza els estudiants del Grau d’Educació Primària de les universitats catalanes. Es presenten els resultats que s’obtenen quan se’ls pregunta per què volen ser mestres i com és un bon mestre. Es mostren també algunes consideracions rellevants per a la formació de mestres a la universitat d’avui. S’utilitza la metodologia quantitativa a través d’un qüestionari autoadministrat a una mostra representativa amb preguntes obertes i recodificades a posteriori. A partir de les investigacions de major incidència es construeixen tres categories principals. La primera és el mestre personal i autèntic, entenent per això el mestre que exerceix una influencia entre els seus estudiants pel seu caràcter o manera de ser; la segona és el mestre transmissor d’històries, referit al mestre que explica les lliçons d’una manera que difícilment s’oblida; i la tercera és el mestre motivador per l’aprenentatge, que fa referència a aquell mestre que organitza espais i moments en què l’alumnat aconsegueix aprendre amb certa facilitat i entusiasme. Aquesta evidència, justament amb d’altres que la complementen, permet oferir algunes consideracions útils per a la formació universitària dels futurs mestres.