L’estudi d’una afecció de l’aprenentatge comporta dialogar amb la vivència directa de les persones afectades. Però aquesta empresa de rigor no pot desatendre l’anàlisi experimental provinent de les ciències empíriques. Precisament aquest punt de confluència entre l’anàlisi empírica i en l’anàlisi vivencial serveix com a punt de partida per atendre la discalcúlia com una de les afeccions més importants de l’aprenentatge durant els primers anys de vida. Amb l’elaboració d’una investigació centrada en la literatura existent sobre les bases neurològiques i simptomatològiques, es pretén donar a conèixer quines són les evidències científiques que justifiquen la diversitat de vies de tractament a l’aula. Així s’arriben a les següents conclusions: (1) la determinació d’un factor genotípic i un altre factor fenotípic en la causació de la discalcúlia; (2) la dificultat matemàtica no és únicament una dificultat de números sinó de numerositat; (3) per a la realització d’un tractament adequat de la discalcúlia és convenient la prèvia realització d’un diagnòstic basat en el major número de símptomes possibles.