Temps d'Educació
1r semestre 2019
  • Consell editorial:
  • Xavier Triadó (director de l’Institut de Desenvolupament Professional–ICE), Mercedes Gracenea (cap de la Secció de Publicacions), Roser Boix (degana de la Facultat d’Educació), Mercè Puig Rodríguez-Escalona (vicerectora d’Estudiants i Política Lingüística), Amelia Díaz Álvarez (vicerectora de Docència i Ordenació Acadèmica)

  • Direcció:
  • Conrad Vilanou (Universitat de Barcelona)

  • Cap de Redacció:
  • Enric Prats (Universitat de Barcelona)

  • Compaginació i correcció de textos:
  • Cristian Frutos, Judit Sabido, Patrícia Adan i Serveis Lingüístics de la UB

    Temps d’Educació està subjecta a la llicència Creative Commons Reconocimiento-NoComercial 4.0 Internacional (CC BY-NC 4.0). Podeu consultar la llicència completa a:
    Licencia de Creative Commons

    La revista no es fa responsable de les idees i opinions expressades en els articles.

    Per a enviament d'articles, consulteu la pàgina de Normes de publicació.

    Temps d’Educació realitza una avaluació dels articles pel sistema de doble cec per pars. La revista està indexada a RACÓ, CBUC (Universitats de Catalunya), Ulrich (Pro Quest), In-Recs (Universidad de Granada), CARHUS (Generalitat de Catalunya), ISOC (CSIC), Dialnet (Universidad de la Rioja), Latindex (UNAM, Mèxic), ERIH (European Science Foundation), Francis-Inist (CNRS), Sociological Abstracts (Pro Quest, Bathesda), OEI (Estados Iberoamericanos), DICE (CSIC), MIAR (UB), RESH (CCHS) i REDINET (MECD).

    Dipòsit legal: B-23.289-2012
    ISSN: 2014-7627


 
 
Monografia: Filosofia de l’educació cinquanta anys després del Maig del 68
Jordi Solé Blanch 


Resum
Aquest article planteja les ruptures d’aquest moment històric en clau generacional, cultural i política. Atès que en els anys seixanta la joventut va emergir com una nova classe social, es presenten els trets més rellevants de la contracultura, representada sobretot pel moviment hippy nord-americà. Més enllà de la descripció antropològica, l’autor mostra els components centrals a través dels quals es manifestaria el «Gran Rebuig», alhora que rememora l’obra d’en Herbert Marcuse i la seva aposta per un canvi qualitatiu de la vida en el marc d’una civilització no repressiva. Entre els diferents llegats del 68, l’autor sosté la necessitat de fer una lectura política d’aquell esdeveniment a fi de mantenir oberts els interrogants que es varen plantejar entorn de la crítica a la vida quotidiana i el malestar en una societat opulenta.
Paraules clau: Joventut, cultura juvenil, contracultura, maig del 68

Recepció de l'original: 30/05/2018
Acceptació de l'article: 27/09/2018