Temps d'Educació
1r semestre 2019
  • Consell editorial:
  • Xavier Triadó (director de l’Institut de Desenvolupament Professional–ICE), Mercedes Gracenea (cap de la Secció de Publicacions), Roser Boix (degana de la Facultat d’Educació), Mercè Puig Rodríguez-Escalona (vicerectora d’Estudiants i Política Lingüística), Amelia Díaz Álvarez (vicerectora de Docència i Ordenació Acadèmica)

  • Direcció:
  • Conrad Vilanou (Universitat de Barcelona)

  • Cap de Redacció:
  • Enric Prats (Universitat de Barcelona)

  • Compaginació i correcció de textos:
  • Cristian Frutos, Judit Sabido, Patrícia Adan i Serveis Lingüístics de la UB

    Temps d’Educació està subjecta a la llicència Creative Commons Reconocimiento-NoComercial 4.0 Internacional (CC BY-NC 4.0). Podeu consultar la llicència completa a:
    Licencia de Creative Commons

    La revista no es fa responsable de les idees i opinions expressades en els articles.

    Per a enviament d'articles, consulteu la pàgina de Normes de publicació.

    Temps d’Educació realitza una avaluació dels articles pel sistema de doble cec per pars. La revista està indexada a RACÓ, CBUC (Universitats de Catalunya), Ulrich (Pro Quest), In-Recs (Universidad de Granada), CARHUS (Generalitat de Catalunya), ISOC (CSIC), Dialnet (Universidad de la Rioja), Latindex (UNAM, Mèxic), ERIH (European Science Foundation), Francis-Inist (CNRS), Sociological Abstracts (Pro Quest, Bathesda), OEI (Estados Iberoamericanos), DICE (CSIC), MIAR (UB), RESH (CCHS) i REDINET (MECD).

    Dipòsit legal: B-23.289-2012
    ISSN: 2014-7627


 
 
Monografia: Filosofia de l’educació cinquanta anys després del Maig del 68
Albert Moya 


Resum
El peculiar concepte alemany de Bildung, pràcticament sense equivalències en altres idiomes pel seu ampli espectre semàntic, té un paper determinant a la tradició idealista alemanya i en particular al pensament de G.W.F. Hegel. Si bé el filòsof alemany no va publicar en vida cap tractat pedagògic que fes explícita la seva teoria educativa (més enllà de les puntuals observacions incloses als seus discursos de Núremberg), són nombrosos els estudiosos que consideren que el sistema hegelià conté de forma implícita una completa teoria de la formació, en especial la seva Fenomenología del Espíritu. Aquest article pretén determinar el paper que juga a Hegel la Bildung, en la seva doble vessant formativa i cultural, i atendre particularment a la formació de l’universal com a procés experiencial que permet l’accés al saber absolut.
Paraules clau: Hegel, Bildung, formació, universal, educació

Recepció de l'original: 17/10/2018
Acceptació de l'article: 07/02/2019